Cantaires de la UEC

Avui els Cantaires de la UEC han perdut una veu. Una entre tantes, diria la Carme. Però ella encarnava l'esperit dels cantaires. Una soprano que excel·lia amb "El germà ramat", tantes i tantes vegades cantat per tots.

Els Cantaires de la UEC ja tampoc hi són. Fa ja uns anys que van plegar, però les seves cançons, les cançons del músic Elisard Sala, les cançons de muntanya, eren precioses, de música i de lletra. Que boniques que eren, ara mig oblidades, amb quin gust les cantàvem! Als concerts, caminant per la muntanya, a les Trobades de la Cançó de Muntanya que aplegava diferents corals excursionistes un dia l'any. Eren cançons senzilles que cridaven a la natura i a la germanor.

La Carme ens ha deixat. L'ànima de la "colleta" com li agradava dir. Nerviosa, sempre mirant el rellotge i volent estar per tot alhora! T'hi feia posar a tu i tot de nerviosa. Li agradava molt la música, a la Carme, i l'amistat. Havíem rigut i ens havíem sentit bé amb ella. Sempre amb una cançó als llavis. Si entrava en una ermita o arribava a un paratge bonic, es posava a cantar. 

Havia estat, també de l'Orfeó de Sants, la gran família de l'Orfeó. Havíem anat a sentir-la als concerts que feien i ella n'estava orgullosa i contenta. L'Orfeó i la UEC eren part indestriable de la seva vida.

Li agradava sortir i viatjar i amb ella vam anar fins el Cap Nord, amb presses, sempre amb presses. Al Cap Nord i als Alps, fins a la Jungfrau i al Pirineu Aragonès, al Canigó i pel Pirineu Català.

M'ha sabut greu, perquè ara feia uns anys que no la veia. Recordo que encara deu fer uns quatre anys que vaig anar a Bagà on s'estava darrerament a visitar-la a casa la seva neboda. Encara cantava de grat.

Ens ha deixat així, una mica de cop. Avui he posat un dels CD que van gravar els Cantaires i he reconegut la seva veu en la majoria de cançons. I ha cantat "El germà ramat", una mica per mi.

No ens vèiem, Carme, però sabíem que hi érem.

Espero que ara puguis continuar cantant "L'escalador", "Font amiga", "Ave Varum", "Nocturn en el bosc", "Rebost", "Cançó de maig", "Invocació a Sant Bernat", "Rosa de Bardissa", "La Cordada", "Sobre neu tenim ales"..., i tantes i tantes cançons que ens feien viure. 

Allí dalt el prat el germà herbei

i l'immens ramat, el ramat rei

del ras acimat.

L'hem trobat florit desplegat,

obert, amb un blanc ardit,

blanc sobre verd del gran ras dormit.

                             Li hem dit germà, car més que company

ens ha dut a amar el crit estrany

del ferest del pla.

Quan davallarem del ras acimat,

com t'enyorarem germà ramat, com t'enyorarem!

2025 Mil·lenari de Montserrat

Saludem el 2025!

Any del Mil·lenari de Montserrat. Commemorem la fundació del monestir de Montserrat per part d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic. Un any curull d'activitats organitzades per la Fundació Mil·lenari 2025 i per diferents entitats i associacions d'arreu de Catalunya, un país on l'associacionisme és encara ben viu. Activitats que es desenvolupen tant al monestir com en diferents localitats de la geografia catalana.

Cal destacar les exposicions que es fan sobre la història de Montserrat i la fundació del monestir, la bibliografia sobre temes montserratins, l'espectacle de so i llum a l'altar major de la basílica i com no. al mes de febrer, la 56ena Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, aquesta vegada organitzada pels monjos i la FEEC. (Federació d'Entitats Excursionistes).

Montserrat és d'aquelles coses que els catalans considerem ben nostres. És una muntanya que es veu des de tot arreu, pràcticament. Vagis a caminar on vagis, només que t'alcis una mica, la veus, més lluny o més a prop, com un sentinella, unes puntes retallades al cel.

Montserrat és història, cultura, natura, música i espiritualitat. 

Aquest és un bon any per pujar-hi, encara que cada vegada hi ha més gentada. Però si us quedeu un parell de nits (o més), notareu que quan es pon el sol i la gent marxa, queda una tranquil·litat, un silenci i una pau que s'agraeixen en aquest món de presses que vivim. 

Felicitem-nos tots per aquest mil·lenari i esperem que els nostres descendents en puguin celebrar un segon.