diumenge, 31 de desembre de 2017

31 de desembre del...

L'últim dia de l'any "convencional". 31 de desembre. Moment de fer balanços, resums i revisions de vida. Desitjos ferms per a que demà, que ja haurem traspassat d'any i aguantarem 12 mesos que ara ens semblen nous de trinca, sigui millor, amb més salut alguns, amb més possibilitats d'altres.
En realitat, per a seguir igual. Que ens ha portat aquest any? Ens fem aquesta pregunta com si nosaltres mateixos no hi tinguem gaire res a dir: ha estat l'any que s'ha portat bé o no tant, serà el nou any el que esperem que canvii, el que, com una caixa de sorpreses, ens vagi dient, mes a mes i setmana a setmana, allò que volem sentir. Però oblidem, molts de nosaltres, que els anys no diuen, que les setmanes no caminen soles, que, en definitiva, les anem forjant dia a dia, minut a minut. I que el resultat final, el que resumim ara, és el fruit de tots els segons de vida acumulats.
Què es pot recordar d'aquest any? Bàsicament, l'anhel d'independència del meu país, un objectiu no aconseguit, la història dirà si perdut o no. Un objectiu que, en determinat moment, talment un miratge, vam poder agafar per uns segons amb les mans alçades, amb els ulls espurnejant, sense acabar de creure'ns-ho! Un moment fet esperança i il·lusió en els ulls i els somriures de molta gent, un moment que s'esvaí en una picada de mans. Hi hem estat tan aprop! Hem sigut tants! Sortint cada dia al carrer, cantant, enarborant les banderes de l'esperança d'un món millor, més just, més solidari, més nostre. Aconseguit malgrat els cops i les porres, les prohibicions i els insults; aconseguit a força de fe, de recordança de tanta gent que hi havia lluitat; aconseguit per al demà dels nostres infants.
Del 2017 també n'ha quedat un any més de jubilació: uns viatges que han estat un plaer, a les Açores, a la Selva Negra, un retorn a Suissa i la pujada a la Jungfrau, un anar fins als confins de la terra, a la Patagònia, amb les geleres i els pics andins i la fauna i la flora.
També un any més d'enyorances d'un passat i unes visites escadusseres a Cal Julià de La Vansa.
I un any més d'esperar un futur construït a poc a poc, amb amistats conservades i amb amistats noves. Caminades, concerts i cants.
Demà saludarem el 2018, una mica temerosos del que pugui venir, amb les ganes que allò que no s'ha acomplert aquest any es pugui complir tant a nivell individual com col·lectiu, esperarem trobar-nos bé i anar fent la viu-viu, esperarem poder seguir caminant per les muntanyes, poder seguir anant a concerts i teatres i conèixer noves terres i tenir noves experiències i esperarem, sobretot, sobretot, viure talment els nostres desitjos, fins el dia que la lluna ens vingui a buscar.
 


BON 2018




Cap comentari:

Publica un comentari