L'autobús regular turístic ens porta cap a la població de El Chaltén, dins la serralada alpina, al nord de El Calafate.
Chaltén és un poble relativament nou, fundat el 1985 a rel de les discussions entre Argentina i Xile per la possessió de terres. De cases baixes, està situat a la confluència dels rius Fitz Roy i de Las Vueltas, a pocs quilometres del Lago Viedma.
El Chaltén us sorprèn de seguida per la grandiositat del paisatge i pel vent que bufa a tota hora i baixa acanalat de les muntanyes per la vall que porta al Fitz Roy, una agulla rocosa que s'alça majestuosa juntament amb el Cerro Solo i el Cerro Torre.
El Chaltén és un poble ocupat, principalment, per excursionistes. Joves amb motxilla delerosos de trescar per la quantitat de camins, senders i itineraris que s'ofereixen ja sigui des de les agències de treking o a compte personal.
Als afores del sud del poble, es pot pujar al Mirador del Cóndor i continuar fins el Mirador de Las Águilas. La pujada és ferma però curta i el paisatge que s'albira des de dalt val la pena: des de la serralada andina, les agulles del Fitz Roy i les que l'acompanyen entre boires i llums i un tros del Lago Viedma amb alguns icebergs surant per les seves aigües. I vent, això sí, molt de vent; tant de vent que et costa caminar i aguantar l'equilibri en aquestes altures i fa que cada fotografia sigui un repte d'estabilitat.
La caminada cap a la Laguna Torre és també molt concorreguda i agradable. Després de superar els 200m inicials se segueix el camí per sobre del riu Fitz Roy, entre flors i matolls i arbres torçats, fins a arribar al Mirador del Fitz Roy on es congrega tothom per fer un mos, una foto i un petit descans. Des d'aquí la vista ens ofereix una panoràmica del Fitz Roy, amb la seva gelera, el Cerro Solo i les agulles Egger i Standardt. Una flora de primavera que comença ja a derivar cap a l'estiu i fins i tot, amb una mica de sort, un pica-soques fent forats a la soca d'un arbre.
La veritat és que dos dies en aquesta zona són pocs per la quantitat de coses que s'hi poden fer, però n'estem satisfetes.
Per menjar us recomanem el Restaurant La Senyera. Sí, així, La Senyera, amb una estelada onejant a la porta i una altra estelada penjada a la finestra de l'edifici que serveix de supermercat i records. Tenen pa amb tomàquet! i una salsa semblant a l'all-i-oli! Us sentiu com a casa, vaja! Les hem seguit, les notícies de casa aquests dies: el seguiment dels empresonats i els exiliats, els canvis de noms de comarca amb la volguda castellanització de l'Estat i els projectes d'anada a Brussel·les el pont de la Puríssima. Però, som conscients, que també n'hem fet un relax!
Des de El Chaltén cal retornar a El Calafate per agafar l'avió que ens porta a Iguazú via Buenos Aires.
El paisatge canvia del tot. Es transforma en un verd espès i una vegetació rica però desapareix la muntanya.
Iguazú és una ciutat turística, molt turística, amb hotels instal·lats dins la selva i que han fet fora o n'han apartat la població indígena. Però sembla que els viatgers d'avui en dia, gaudeixen dels mosquits que bandegen amb cremes i colònies i així tenen experiències vitals i úniques.
Iguazú és sinònim de cascades. Les podeu admirar de tres maneres diferents bàsiques: a peu, per les passarel·les que us acosten fins al seu caient mateix, sempre que us feu un forat entre la gentada, protegiu amb zel les vostres càmeres i mòbils de l'aigua i us cobriu amb una capelina als llocs on esquitxa més, a risc de quedar, si no, ben negats; amb canoa, equipats amb el banyador i els salva-vides i us portaran fins a la seva mateixa base i, fins i tot, travessaran la cortina d'aigua amb risc de la vostra capacitat de recuperació de la mullena que us cau a sobre; amb helicòpter, sobrevolant-les en una experiència que dura uns deu minuts justets i veient l'extensió de la selva fins on es perd l'horitzó i, al mig, les cascades i el riu, allà baix.
El devessall d'aigua amb tota la seva força i potència es pot seguir des del cantó argentí i des del cantó brasiler. Iguazú, situada a la confluència de tres països —Argentina, Paraguay i Brasil— comparteix amb ells els rius Paranà i Iguazú que va a desembocar en el primer. Us recomano que les pugueu recórrer tant des d'Argentina com des del Brasil. Des de totes les òptiques els salts que s'estenen en totes direccions et deixen bocabadada i encantada.
El viatge a la Patagònia s'ha de fer, si més no, un cop a la vida. Depenent del pressupost, aprofiteu el màxim de llocs i de dies. De tots els que vam fer no en podríem deixar cap, realment, seria difícil triar que és el que ens ha captivat més: la Terra del Foc, les Torres del Paine, les Glaceres, el Fitz Roy, Iguazú o Buenos Aires; la flora, molta de desconeguda per les nostres latituds o la fauna, que, malgrat les seves èpoques vitals de migracions o canvis, la tens a tocar; les sortides i les postes de sol entre muntanyes i ajaçant-se al mar o la gent acollidora que et trobes al pas.
Vam tenir molta sort amb el grup que anàvem i segur que totes en recordarem durant temps la mútua companyonia; una dotzena de dones ben avingudes que s'han adaptat als camins, a la convivència i al vent!
En queda, de tot, un bon record.
Iguazú és sinònim de cascades. Les podeu admirar de tres maneres diferents bàsiques: a peu, per les passarel·les que us acosten fins al seu caient mateix, sempre que us feu un forat entre la gentada, protegiu amb zel les vostres càmeres i mòbils de l'aigua i us cobriu amb una capelina als llocs on esquitxa més, a risc de quedar, si no, ben negats; amb canoa, equipats amb el banyador i els salva-vides i us portaran fins a la seva mateixa base i, fins i tot, travessaran la cortina d'aigua amb risc de la vostra capacitat de recuperació de la mullena que us cau a sobre; amb helicòpter, sobrevolant-les en una experiència que dura uns deu minuts justets i veient l'extensió de la selva fins on es perd l'horitzó i, al mig, les cascades i el riu, allà baix.
El devessall d'aigua amb tota la seva força i potència es pot seguir des del cantó argentí i des del cantó brasiler. Iguazú, situada a la confluència de tres països —Argentina, Paraguay i Brasil— comparteix amb ells els rius Paranà i Iguazú que va a desembocar en el primer. Us recomano que les pugueu recórrer tant des d'Argentina com des del Brasil. Des de totes les òptiques els salts que s'estenen en totes direccions et deixen bocabadada i encantada.
El viatge a la Patagònia s'ha de fer, si més no, un cop a la vida. Depenent del pressupost, aprofiteu el màxim de llocs i de dies. De tots els que vam fer no en podríem deixar cap, realment, seria difícil triar que és el que ens ha captivat més: la Terra del Foc, les Torres del Paine, les Glaceres, el Fitz Roy, Iguazú o Buenos Aires; la flora, molta de desconeguda per les nostres latituds o la fauna, que, malgrat les seves èpoques vitals de migracions o canvis, la tens a tocar; les sortides i les postes de sol entre muntanyes i ajaçant-se al mar o la gent acollidora que et trobes al pas.
Vam tenir molta sort amb el grup que anàvem i segur que totes en recordarem durant temps la mútua companyonia; una dotzena de dones ben avingudes que s'han adaptat als camins, a la convivència i al vent!En queda, de tot, un bon record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada