No em captiva, amiga, el so de les paraules teves.
No em captiva, amiga, el somriure dels teus llavis.
Que em captiva la teva mirada
Perduda,
Blava,
Transparent,
Llunyana i propera als altres.
Diuen que una flor no fa estiu,
Diuen que un arbre no fa un bosc.
Però la teva mirada sola, amiga,
La teva,
És un bosc,
És un estiu,
És un riu,
Una tempesta i un bressol
El gran silenci de la nit
Com et parla!
No el sents, amiga, parlar?
Escolta el silenci,
Escolta
Que et convida a ésser tu mateixa,
Que et crida.
No el sents, amiga, cridar?
No t’espantis,
No en fugis
Del silenci;
Escolta’l i deixa’l parlar
Plores? No tinguis por:
És el silenci, amiga, que t’ha embolcallat.
M. Núria Comas Fornaguera, 1975
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada