La Conquesta del Gaudi

No hi havia pensat mai abans i ara el Doctor Gordó li'n feu esment. Anava mirant i remirant les pàgines de l'enciclopèdia. No se'n podia avenir que li haguessin aconsellat un gaudi tan enorme. 
 —Ja veurà, S Conrad, com li passa l'estona com si res! No vull que s'aixequi del llit en una setmana i això l'ajudarà a matar les hores. La seva malaltia vol repòs. No sabem encara exactament que té, però cal que s'ho prengui amb paciència.

Quanta raó! Estava fascinat. Cada paraula tenia al darrere un significat, una explicació, una informació, un nou coneixement que el portava més enllà, com una teranyina, relligant-ho tot, com una xarxa. Ah!, però no s'assemblava gens a l'esclavitud de les xarxes que en deien socials, com el facebook del que havia estat presoner un temps. Allà, només podies xafardejar què feien les "amistats", ell, que no en tenia gaires d'amics reals; molts de virtuals que ni coneixia pel forro. En canvi, a l'enciclopèdia podia aprendre, esplaiar-se en el coneixement, i gaudir del món a l'abast de la mà, millor dit, a l'abast dels ulls. Podia fer anar les pàgines endavant i endarrere, saltar-se un paràgraf llarg i tornar-hi més tard, segur que la trobava al mateix lloc.

Llegia: afrevolir v tr Afeblir, debilitar; afototropisme, algepsar, afrormòsia, I això només en el primer volum de la A i en tenia 20 de volums amb els suplements inclosos!

El Doctor Gordó no s'ho creuria; hauria de dir-li que li prescrivís uns quants mesos al llit, sinó, com s'ho faria per arribar al final?

Deixà de respondre a l'únic amic que li trucava. Avisà a la Remei que no agafés el telèfon; fins i tot, arribà a desconnectar-lo per a no distreure's.
—Remei, no obri la porta del carrer encara que sigui l'Ernest. No vull veure ningú.

Accelerà la lectura. Es passava hores i hores resseguint amb el dit les curtes línies de paraules en negreta. La senyora Remei que li feia la compra i el dinar, començà a estar preocupada. A poc a poc, ell, va deixar de menjar, tot el dia amb el cap sobre el llibre.

—Miri Remei!, a què vostè no ha sentit mai res de l'Afra? Doncs era una dona del tot interessant. D'Ausburg i que morí durant la persecució de Dioclecià. —després mirarem qui va ser— doncs, aquesta dona, l'Afra, quin nom tan ben trobat, oi?, segons una llegenda del temps de Carlemany —caram!, aquest també haurem de mirar qui fou— morí amb altres dones que practicaven la prostitució, les quals havien estat convertides per un bisbe Narcís que després va arribar i va sofrir martiri a Girona. Quantes coses, oi?

Al cap d'uns dies el doctor el tornà a visitar i la seva sorpresa fou enorme. El trobà més esprimatxat, les ulleres ja no se li aguantaven al nas, els cabells esbullats, ell que havia estat sempre tan primmirat amb el seu aspecte. Els dits negres de tinta i uns ulls oberts i esbatanats.

—Però home de Déu! Ha de descansar, tot es pot fer amb mesura. S'ha de poder tenir moments de gaudi i d'obligacions. I la seva obligació, S. Conrad, és cuidar la salut.

—Deixi'm, deixi'm! No veu que estic atrafegat. Ja vaig per la C. Em fa por no tenir temps mortal per arribar al final. Aquesta malaltia ha estat una sort! I el seu consell, doctor... no l'hi podré agrair mai prou! Oh! Si hagués començat abans aquesta tasca! Ara me n'he adonat que la meva vida ha estat una pèrdua i haig de recuperar aquest temps. Haig de conquistar el coneixement absolut de la humanitat.

I, deixant astorat al doctor, sense fer més cas de ningú, va resseguir:

—Conquesta f 1 Acció de conquerir. La conquesta de Mallorca. 2 La cosa o la persona conquerida. Espanya no sabé conservar les seves conquestes d'Amèrica

—Ah! —exclamà victoriós— doncs els haurem d'ajudar! Com es deu fer una Conquesta? A veure: Conquesta; Conquestes, marquesat de; Conquista; Conquista, festa de la; conquistador-a; conquistar. Doncs no, no ho trobo!

—Ah!, això que ve ara és més interessant. Però si parla de mi! Conrad II; Conrad III; Conrad IV; Déu Senyor! N'hi ha nou més! Bé, em declaro voluntari per a la conquesta dels desvalguts.

Al cap d'uns dies digué a la Remei que no necessitava els seus serveis. La pobra dona no se'n sabia avenir! Ella que ho havia donat tot per aquell home. El Conrad tancà la porta i durant dies no pogué entrar ningú, ni la Remei, pobra dona, que seguia a la casa malgrat el que li hagués dit el seu senyor, ni el doctor, que li anava el seu prestigi amb el cas. I no entrà ningú durant setmanes.

Finalment, la Remei anà a buscar un manyà que aconseguí obrir. Un home, millor dit, el que quedava d'en Conrad, assegut al llit, amb la boca i els ulls oberts però inanimat, sense traslluir cap gest, cap emoció i amb una postura que recordava un animal dissecat amb la pell i els ossos, aguantava, amb la mà a tocar de terra, un canelobre. El llit, desfet; els quadres per terra, la làmpada de la tauleta trencada, el mirall fet bocins. En Conrad, no respirava.

No hi havia cap explicació possible. Tan sols un paper guixat amb la tinta negrosa d'un dit i amb una cal·ligrafia tremolosa, deia: 
L'ENCICLOPÈDIA HA ESTAT UN GAUDI PER A LA CONQUESTA DEL MEU JO. 

Conrad X