Rocaguinarda i Bruixeria

Cripta d'Oristà

Sortida interessant pel seu valor paisatgístic i de cultura popular. Hem anat per les terres del Perot Rocaguinarda un dels bandolers que ens ha ofert la nostra història. Lo Perot Rocaguinarda, nasqué a Oristà (Lluçanès) on hem iniciat la ruta. Fou conegut com "Perot lo lladre", de família benestant i "nyerro" ingressà a les hosts de Carles Vilademany i s'embarcà cap a Nàpols el 1635. Sembla que conegué Barcelona i, fins i tot el rector de Vallfogona li dedicà un sonet.

Oristà

Encara queden, segons la cultura popular, uns gravats a la roca fets per en Perot  en aquells paratges feréstecs on s'amagava dels "cadells" i de la justícia. És clar que, a part d'aquests gravats, la gent n'hi ha afegit més, força més moderns, però, per un moment, ens hem sentit bandolers descobrint l'enemic i amagant-nos en l'espessor de la vegetació del Lluçanès.

Gravats d'en Rocaguinarda

Casa on nasqué Rocaguinarda

Hem iniciat la ruta a Oristà on, primer de tot, hem visitat la cripta de l'església guiats pel seu rector que ens ha fet una explicació històrica molt interessant. Després del Tint i el passeig de la Gavarresa hem anat sortejant la riera que, avui, baixa plena d'aigua marronosa fruit de les darreres pluges i per un corriol relliscós ens hem arribat fins els gravats d'en Rocaguinarda per retornar a la pista que ens ha dut a la casa en runes on va néixer el bandoler. És de destacar l'arc de la porta amb pedres cisellades avui en dia coberta d'herbei. Hem arribat a Sant Feliu Sasserra on ens esperava un bon dinar i ens retrobat amb els companys que han fet la visita a Prats de Lluçanès, capital d'una anhelada comarca que encara no s'ha creat.

Museu de la Bruixeria

Sant Feliu Sasserra

Per la tarda hem visitat el Museu de la Bruixeria molt ben guiats en tota la visita. Ha estat un veritable plaer seguir les explicacions donades per un savi dels nostres temps. Bruixes?, remeieres?, dones sàvies?, dones emancipades de la seva època?, màgia?... Història, en definitiva, dels poders dels poderosos, de la por dels poderosos a perdre els seus privilegis, de la impotència de l'anomenat "poble" i bàsicament de les dones que exercien la saviesa remeiera i curativa a partir dels elements naturals tramesos generació darrere generació. Un moment de la història en el que van confluir diferents aspectes que donaren lloc a la persecució, per part dels poders econòmics del moment, de bruixes i bruixots; més elles que ells. El Museu és molt interessant i val la pena la visita. Es pot veure un documental històric impactant que fa reviure els rituals i les pràctiques associats a la bruixeria, els judicis i turments a les dones assenyalades com a bruixes i els processos que les conduïren a la seva mort, penjades al Pla de les Forques. Tot plegat et fa adonar de la mesquinesa de les relacions humanes.

La Florentina

Mirador de les Forques

Al Museu ens hem trobat amb una vella coneguda. No pas bruixa, però si dona sàvia: una fotografia de la Florentina de Sant Jaume de Frontanyà. Aquella dona que, asseguda a les escales de l'església, quan jo era petita, ens explicava històries que ens feien badar boca i que tan gelosament guardava la font de la plaça renyant als vailets que hi tiraven pedres. Un record emocionat per a tu, Florentina.

Una volta pel poble fins al Mirador de les Forques per a divisar una bona part de la comarca del Lluçanès i una posta de sol que ha sigut el complement ideal d'un final de jornada viscuda amb tot el grup de veterans excursionistes. 

Esperem poder fer una altra sortida amb els veterans del CEC.