Mataró, capital del Maresme i orgullosa del seu passat. Sobretot del seu passat industrial i tèxtil. Prop de set-centes fàbriques havien omplert la ciutat i fumejat amb una boirina negrosa per sobre els teulats i els terrats. Fàbriques que marcaven el temps i les jornades per sobre de les seixanta hores laborals. Mataró, abocada al comerç i al mar per les necessitats de la indústria. Moderna, capdavantera, esperançada amb el futur malgrat les crisis i les dificultats, buscant noves sortides, nous projectes que l'enllacin amb el segle XXI.
Una bona manera de fer palesa aquesta ambició de la ciutat és passejar pels seus carrers, baixar per la Rambla i estirar-se a la sorra daurada pel sol.
Una altra manera n'és fer la visita guiada a la Fàbrica tèxtil Can Marfà, avui en dia amb els telers muts, però explicant bona part de la història sobre la revolució industrial, l'emprenedoria dels mataronins, les lluites obreres, les ambicions dels burgesos que, malgrat tot, han fet de les ciutats i dels nostres temps, el que som.
Can Marfà, antiga fàbrica de gènere de punt, declarada Bé Cultural d'Interès Local, fou una de les indústries més importants. Podem visitar les màquines que completaven tot el procés d'una peça de roba des de la filatura i el tissatge —teixit pla, teixit de punt— a les operacions d'ordit, encolatge, teler i nuada, teixit i repàs, amb els seus sectors implicats: la producció de fibres, la filatura, el tissatge, la confecció, el patronatge i l'alta costura, l'evolució de la fabricació de teles i models i l'aposta per noves fibres i el disseny.
I tot el que es desprèn de l'evolució del treball, des de les lluites per uns horaris més ajustats a la vida humana fins a la recerca i superació de les dificultats motivada per la crisi del tèxtil que donà lloc a noves idees per trobar nous camins. Un retrat de la societat del segle XIX i XX, amb les dones, nens i adolescents treballant a les fàbriques i amb els homes comerciant. Amb els amos i senyors tirant endavant els seus projectes, facilitant, en alguns casos, la vida dels treballadors; amb els obrers reclamant millores i drets dels que ens hem beneficiat les dones i els homes del segle XXI.
M'ha vingut a la memòria la frase de l'escriptora Jeanette Winterson, esmentada a la novel·la Diamant Blau de la mataronina Care Santos: "El passat és un altre país, un país que podem visitar per endur-nos allò que necessitem".
I, continuant amb el passat, completem la visita amb la casa dels "amos". Val la pena arribar-se fins la Casa d'en Joaquim Coll i Regàs, un altre empresari tèxtil important.
L'arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
El Modernisme marcà també el final del segle XIX i els inicis del XX i implicà totes les arts des de l'arquitectura a la pintura, el mobiliari i els treballs en forja.
La bonança econòmica que significà la revolució industrial permeté als empresaris i burgesos construir cases i xalets contractant els millors arquitectes. Els nous corrents vinguts d'Europa feren la resta i avui comptem amb uns edificis, aquells que s'han conservat, dignes de veure's tant per fora com per dins.
La façana de la casa Coll ja devia significar una genialitat en els seus moments i si ens fixem en els detalls podem explicar-nos la vida dels seus ocupants.
En aquests moments podem recórrer les estances de la planta noble, la planta baixa; s'està en procés de rehabilitació de la primera planta i els baixos. Les cinc estances donen informació de la riquesa dels seus estadants a partir dels esgrafiats, les rajoles i els sostres.
La casa estava pensada per facilitar la vida dels habitants fins a l'últim detall: sense passadís, les habitacions connectades per la finestra del carrer i la porta del pati provocant corrents d'aire per pal·liar els estius calorosos; un sistema de calefacció amb calderes als soterranis que traspassava la reixeta de les rajoles del terra; finestres amples i claraboia central per donar més llum i més espai. Un menjador lluminós, una terrassa coberta i un jardí, avui escapçat, que deuria fer la delícia de les noies de la casa. 
Ha estat, doncs, un matí ben divers en el que ens hem passejat entre la feina a la fàbrica i el descans d'una casa acomodada seguint el mateix lema que consta a la façana de la casa: Molt bo és viatjar, millor a casa s'està.
Mataró be val una visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada