Cims per la llibertat

"Los catalanes hacen cosas"

Sí, els catalans fem. Hem pujat a més de divuit cims el mateix dia, a la mateixa hora, unes disset-mil cinc-centes persones. Excursionistes la majoria. Els catalans i les catalanes tenim estimació pels símbols i, per a nosaltres, les muntanyes amb les que convivim, són objectius preuats, assolibles, objectius a aconseguir, reptes.

És fantàstic que més de disset-mil persones de totes les edats es mobilitzin una data determinada per a pujar una muntanya, més alta o més baixa, amb més dificultat o menys, cadascú fent l'esforç que pot fer. Tots sentint-nos pinya, un sol poble, part d'un tot, un sentiment, una vivència.

No en tenim prou amb "fer coses". Ens "sentim", talment la pinya dels castells humans, de la rodona sardanística, d'un grup de cantaires, de l'extensa gama de l'associacionisme de tots els pobles, ja siguin grans o petits. I això és el que ens fa grans, el que ens fa "poble" i "país". Catalunya destaca per les mil i una entitats que aglutinen la gent: des dels escoltes als centres excursionistes, des dels castellers als sardanistes, des dels esportistes als muntanyencs, des dels veïns a les entitats culturals i cíviques, en el teatre, en la música, en els clubs de lectura i en les plataformes de defensa de la llengua.

I tots i totes, quan hi ha una crida, quan hi ha un objectiu comú, sortim a defensar-lo, el fem nostre, en fem un objectiu col·lectiu.

Així s'ha esdevingut amb la iniciativa dels "Cims per la llibertat", organitzada per la FEEC i amb el suport de la majoria d'entitats excursionistes. I així hem respost més de disset-mil persones que hem assolit els divuit cims proposats: Puigsecalm, Sant Jeroni, La Mola, El Caro, El Pedraforca, El Matagalls, El Carlit, Les Agudes, El Matagalls, El Tossal del Rei, El Comabona, El Montgrí, La Roca Corbatera , El Tossal de les Torretes, El Canigó, El Puigmal, La Pica d'Estats, La Gallina Pelada, El Montsec de Pallars. I d'altres a Madrid, el Guadarrama, a l'altra punta de món, Nova Zelanda, i a molts d'altres llocs, inclús per gent particular que ha pujat el cim de la seva contrada.

Malgrat el dia de molta boira en molts indrets, hem anat pujant amb el somriure als llavis, amb el sempre apunt, amb el anar amunt alegrement, amb una mateixa idea, amb un mateix pensament: llibertat! Llibertat pels que no en poden gaudir i per tot el país empresonat.
Feia goig trobar familiars, coneguts i desconeguts i saludar-se amb una mateixa complicitat.

Sant Jeroni era un bullir de gent. El cim quedava petit. Els actes s'han hagut de fer a l'ermita de Sant Jeroni, a deu minuts del cim, per donar cabuda a tothom i s'han hagut de repetir a les dotze i a dos quarts d'una. Crits de llibertat i d'independència s'han barrejat amb la boira i han emprès el vol talment una cantúria d'escolans. El món serrat ha ressonat amb els crits i les proclames d'un món més just, més solidari. D'una manera catalana de ser al món. De ser, també, part de la història com a catalans.

Botes, xiruques, motxilles, pals i samarretes han omplert aquesta serralada d'or pujant des del Monestir i des de Vinyanova, al costat del Bruc. Pedres relliscoses que no ens han aturat.

Hem aconseguit allò que és tan difícil en el Parlament.

I he pensat en un desig. Senyores Diputades i senyors Diputats: m'agradaria veure-us pujar tots junts un cim, tant és el desnivell, però, tots junts; amb esforç, amb la única i compartida fita d'arribar a dalt, al cim, a l'hora, amb un somriure, mirar a l'horitzó aquesta terra catalana i la seva gent i, abans de baixar, proclamar la República catalana, amb esperança, amb il·lusió, amb tota la fe de que sigueu capaços. Si no és així, no us mereixeu aquesta gent, no vingueu amb més plats i olles trencats, doneu pas a d'altra gent que ho pugui fer. Perquè, senyores i senyors diputats, la gent continuarem pujant als cims: el de la llibertat, el de la democràcia, el de la dignitat, el d'un poble que vol ser i que és. Per sempre.

Massa sang hi ha en les venes, per donar-la al sol i a l'aire,
massa vida hi ha en la terra per les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia i la plàcida enyorança
no s'han fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats!
Que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!

Guanyarem la llibertat

llibertat tant anhelada 

i viurem i tots veurem

la llibertat per sempre més.