GAVARRERA
Roser silvestre (Rosa
canina)
La Conreria, 2013
Recorda aquests versos que Mandelstam va incloure en el llibre que va
escriure després de visitar una Armènia que no s’havia recuperat
del genocidi perpetrat pels turcs: “Ficà la mà embolicada en un
mocador / dins el gruix espinós del roser bosquetà ple de flors /
com corones, / amb coratge que cruixi. Hem de collir la rosa / sense
tisores”. En unes terres devastades pels totalitarismes,
delimitades per unes fronteres que es movien mentre es vessava la
sang de pobles sencers, la literatura és això: una recerca de
bellesa que només és possible si es pot mirar el dolor a la cara.
La gavarrera és humil, no fa fruits que es mengin ni té perfum, i
punxa: un bon emblema per a uns pobles que han conegut l’abisme.
La
flor de la gavarrera, Miquel Àngel Llauger
Article a Núvol, Punt
de Llibre sobre la Revista «Veus baixes», 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada