És bonic anar fent anys. És un moment com especial, sobretot, si es fan números una mica rodons. Aquest any ja he posat el 5 darrere el 6; és allò del "més gran de..." que tant veus a llocs com cinemes, museus, teatres..., bé, als teatres no tant!
És bonic fer-los en bona companyia, retrobar familiars i amics per un dia.
I és bonic celebrar-ho amb amigues tot fent alguna cosa diferent.
És bonic pujar al Santuari de Núria; on, si no, et pots sentir més amunt en anys i en esperit?
En un dia laborable del mes de juny, Núria està a mig gas. Però a mi m'agrada aquesta pau, aquesta tranquil·litat, poder passejar sense presses, sadollar-te de verd i d'aigua i recórrer els llocs més assequibles de la vall.
És el que hem fet quatre noies que ens podem permetre pujar-hi un dilluns qualsevol.
Després de fer alguna cua de sortida de Mollet, hem arribat a Ribes i hem anat bescanviar els bonus per bitllets per a tres de nosaltres: 50% en el preu del bitllet si s'hi puja un dilluns, oferta vàlida fins a l'agost! La nostra Núria, naturalment, s'estalvia aquest 50% i tot!
Un esmorzar a Ribes tot esperant el cremallera i una sorpresa per a la "de més de...": un pastís de galetes amb fotografies d'excursions i sortides. Està per menjar-se'l! I una làmina d'aquarel·la feta per una companya del CEC: senzillament genial.
Amb aquests bons presagis que el dia anirà bé, enfilem mecànica i lentament la muntanya amb el cremallera. En arribar, fem servir "els ous" per arribar fins al Refugi del Pic d'Àliga i ens hi estem una estona parant el vent i la fresqueta. Quan sóc aquí sempre recordo les primeres vacances quan jo tenia cinc anys i aquell tall al genoll en una tarda de tempesta de llamps i trons, pujant pel dret, la mama amb en Jaume a l'esquena i jo anar obrint camí. Si alguna vegada hi pugeu i teniu temps, no deixeu de fer el camí dels Enginyers, fins les Pedrisses; i si disposeu de més temps, arribeu-vos a Coma de Vaca (amb bon temps) o al Pic d'Àliga i el Torreneules. Viureu la solitud i la natura en tot el seu esplendor.
Hem baixat a peu i ens hem encaminat fins l'ermita de Sant Gil, la Font de Sant Gil i la Creu d'en Riba. Des d'aquest mirador sobre el Santuari i sobre la Vall de Ribes dominem l'olla de Núria: el Finestrelles, la Vall d'Eyna, el Noufonts, el Noucreus i el Pic de l'Àliga per sobre del Refugi. Els núvols van tapant les muntanyes, però la temperatura és bona.
Hem fet el passeig donant la volta al llac, tranquil i lliure de barques i ens hem embadocat en unes flors grogues que pinten de color la seva riba.
Ara ja toca anar a veure la Mare de Déu! Pujar al cambril i baixar-ne per trobar l'olla i la campana.
Totes hi hem ficat el cap varies vegades, que això de tenir anys fa que hagis de demanar uns quants favors. Tocar la campana amb gràcia i amb entusiasme, no fos cas que la propera vegada ens costi una mica més agenollar-nos al reclinatori.
Hem sortit contentes i cap a l'hotel a dinar!
Un dinar de bufet, que allò de que et serveixin a taula ja està més que superat; nosaltres encara podem portar-nos els plats! Tot regat amb xampany, o amb cava que es diu ara. Un parell de postres, que unes de soles són massa poc i cap a la cafeteria a fer un cafè i un licor de Núria no sense abans passar per la sala de l'Estatut per recordar on som com a país.
I ja només ens queda fer una volta per la tenda, anar als lavabos i tornar a agafar el cremallera de baixada amb una mica de retard, que ja se sap que la puntualitat és cada vegada més escadussera. Una última mirada sobre el llac i sobre unes daines que creuen la via, abans de passar el túnel i un pensar que tornarem a pujar juntes o cadascuna pel seu costat.
De nou a Ribes entrem al cotxe amb els regals: el pastís i les cireres i micacos de Montgat que viatjaran cap a Badalona després de passejar-se per Núria, on d'aquí un parell d'anys hi trobarem un micaquer. No us dic el lloc; a veure si el sabreu trobar.
La tornada és agradable, plena de projectes per aquests mesos d'estiu en els que totes viatjarem als Dolomites per torns.
Moltes gràcies, noies, per la companyia i per voler celebrar els "més de..." amb una Núria a Núria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada