Una visita a la casa dels Entremesos de Barcelona us farà reviure la infantesa, us portarà aires de festa, descobrireu quelcom més de les tradicions de la ciutat i quedareu encisats amb les exposicions temporals.
Un edifici històric que té cura dels gegants antics i nous que surten per les festes anomenades, el bestiari que tant treu foc pels queixals com fa por als més menuts. Descobrireu també tota la xarxa associacionista que conforma la ciutat a nivell de tradicions i cultura popular: geganters, correfoc, falcons, sardanistes, balls de bastons, castellers, esbarts dansaires, titellaires, comissió de festes majors de barris com l'associació de festes de la Plaça Nova, Grallers i Bestiari de la Barceloneta.., i tants d'altres. I recordareu els jocs d'infants que es feien al carrer. És la seu de la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona
La Casa dels entremesos no és només un museu o una exposició, és una casa viva, amb els gegants que entren i surten en les cerimònies i esdeveniments importants de la ciutat, jocs que es feien i es tornen a plantar per les Festes Majors dels barris, i gent, gent de visita, sí, però gent, també, que se n'encarrega de mantenir viva la cultura popular amb els assajos setmanals a les seves dependències.
Amagada en un carreró del barri gòtic a la Plaça de les Beates s'hi fan exposicions diverses, tallers de dansa, gralles, sardanes, balls de gegants i formació pirotècnica així com xerrades i conferències i espectacles de titelles.
En aquests moments hi ha una exposició molt interessant: 1938, el barri de la Catedral sota les bombes.
La veritat és que m'ha sorprès molt gratament i si algú dels que em llegiu no hi heu estat mai, no deixeu d'anar-hi. A mi, m'han quedat ganes d'anar a veure titelles algun dissabte al matí i tornar-hi per fer una visita teatralitzada.
Ja sabeu que hi els gegants del Pi històrics, i els gegants de la Barceloneta, en Barceló i la Néta, i el gegant que fa honor als cantaires i el gegant Ramonet i la Carassa. Ah!, i l'àliga de la ciutat?
Ja sabeu que al casament de la Infanta espanyola Cristina de Borbó, que va venir a fer l'enllaç matrimonial a la Catedral de Barcelona, la casa reial no va deixar que hi ballés l'àliga de la ciutat com es mereixen les personalitats que visiten Barcelona? I no sabeu perquè? Doncs, senzillament, perquè l'àliga forma part del bestiari que representa els austriacistes i la casa reial, que és molta casa, ho sabia perfectament. Diuen que qui representa els borbònics és el lleó. A mi, m'ha agrada més el drac que treu foc i m'he quedat amb ganes de jugar a la cucanya.
Crec que aniré a les Festes de Sant Roc a la plaça Nova, el 15 d'Agost, a veure si m'hi deixen jugar.
I possiblement també em passejaré pel barri per les festes de nadal per retrobar-me-hi amb la Carassa. I per les Festes de la Mercè, esperaré el pas dels gegants de la Ciutat i del Gegant del Pi tot cantant amb la canalla:
El gegant del Pi ara balla, ara balla,
el gegant del Pi ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat ara balla pel terrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada