Una setmana a Espinavell

Sí, Espinavell, el petit poble de l'Alt Ripollès on a l'octubre fan la tria de cavalls que baixen de la muntanya. Això és el que es coneix més d'aquest lloc, però a Espinavell s'hi pot anar tot l'any, i més a l'estiu si tenim en compte el canvi de temperatura entre la muntanya i la costa xafogosa. A Espinavell he trobat poca gent, que realment és el que busco, tot i que depèn de les activitats que es tinguin ganes de fer.

És el punt ideal per pujar al Costabona, però es pot fer molt més que això. Al Costabona sí que s'hi troba gent de totes les edats pujant i baixant d'aquest cim arrodonit i fàcil, una temptació per als caminaires. En un dia clar, d'un cel blau i un sol que se't fica a la pell, puges fins al Refugi que es troba uns quants metres més avall i d'aquí fins al cim. Si us haig de ser franca, us recomano que hi aneu un dia de cada dia. Es pot pujar en cotxe per la pista que enllaça Espinavell i Setcases, i arribats al coll, aparcar-lo sense que faci nosa als altres (és d'agrair!). Els dies han sigut plujosos al Ripollès i la gespa és verda i el verd llueix.

La pista de la que parlem ofereix un magnífic panorama sobre la vall d'Espinavell i de Setcases i dóna per molt més que pel Costabona. Si en lloc de tirar cap amunt, agafeu un camí planer pel davant del corriol que puja al cim, aneu cap als Plans de Lliens: uns prats verds, clapa de gespa entre boscos, marges florits i passeig encantador fins al final de la serra. Només us faran companyia les vaques que jeuen remenant la cua i, algun boletaire que s'amaga entre boixos així que us veu. Reposar asseguda a l'herba, menjar fuet i formatge mirant el cel i el Costabona al davant i per la part de Setcases el panorama d'Ulldeter i el Gra de Fajol, és un plaer del que no podeu escapar.

Si seguiu la pista una mica cap avall després del pàrquing, podeu deixar el cotxe al començament d'un camí que us porta en poc temps fins al Refugi Forestal de Jaume Ferrer, també enmig de prats per on es passegen els cavalls que, d'aquí a uns mesos, baixaran a la vall. Es remunta un petit coll i de seguida es va baixant entre boscos i vaques —a les que heu de deixar que passin amb el seu caminar parsimoniós— en un passeig molt agradable. Si continuéssim el camí, sortiríem a Setcases, però hem de recular, que no és qüestió de tornar a pujar a buscar el cotxe. Quan hi arribem, ens aposentem a la riba del petit rierol que baixa entre pedres per fer un mos.

Es baixa la pista que surt a la carretera que porta de Setcases fins a Vallter i es pot pujar fins les pistes d'esquí. Feia anys que no hi venia per aquí, jo, però ho he trobat una mica desgraciat. Les instal·lacions d'esquí queden molt bé quan està tot nevat, però a l'estiu, tot tancat, sense ningú fora de quatre vaques i algun passavolant, fa pena de veure. Recordo encara el camí que porta al Refugi del CEC d'Ulldeter que no té res a veure amb això.

Setcases és un dels pobles de la vall que es pot visitar si esteu de sort i trobeu on aparcar en un dia de juliol; jo no he pogut pas, o sigui, he desistit! Tota la generació de gent que no hi havia allà dalt, estava aquí!

Des d'Espinavell, podeu anar fins a Molló i visitar l'església romànica, i a Camprodon, amb el seu pont i les dues Esglésies: la de Santa Maria i la de Sant Pere on hem pogut assistir a un concert del Concurs per a joves promeses pianistes Isaac Albéniz. També hi ha d'altres possibilitats baixant cap a  Sant Joan de les Abadesses i, desviant-se a la dreta arribar-se a Sant Martí de Sarroca i Sant Martí d'Ogassa amb dues esglésies romàniques que cal visitar.

Des de Sant Pau de Segúries també recomano arribar-se fins a Sant Salvador de Bianya, un paratge situat ja a l'Alta Garrotxa, tranquil, sol i idíl·lic, que antigament tingué fama pel seu Hostal.

I continuant les possibilitats d'un recorregut cultural i artístic, Rocabruna i Beget es mereixen una visita. Així i tot, no deixeu de descobrir nous llocs que estan poc marcats als mapes i arribeu-vos fins a Sant Valentí de Salarsa, una esglesiola romànica enmig de prats, al fons de la vall, per una pista estreta que surt de Font-Rubí, una urbanització que us despista del camí a seguir al començament. Un lloc per estar-s'hi, encantador i paradisíac si us agrada la natura, el romànic i la tranquil·litat. Tota una troballa!

Tornant a Espinavell i en sentit contrari, pugeu al Coll d'Ares i des d'aquí agafeu un camí costerut entre prats cap a Coll Pregon, davant per davant del Costabona. I si teniu ganes de cotxe, us arribeu fins a la vil·la de Prats de Molló, en terres del Vallespir, on viureu la vida dels artesans al carrer, el record de Carles Bosch de la Trinxeria, el castell que senyoreja el poble, el monòlit en record de "l'exèrcit" de Francesc Macià als afores del poble anat cap als Banys de la Preste: un tros de terra catalana, d'història comuna i de germanor.

I, abans de marxar, visiteu el costerut poble d'Espinavell, els carrers d'Ençà i el d'Enllà i el carrer d'Amunt. Una pujada i una baixada entre llambordes i cases arrenglerades, velles i cuidades, de pedra negrosa. I admireu, des de la Serra de Sant Joan que li fa de capçalera, el poble arremolinat a la costa, la verdor dels arbres i la lluentor de les gotes de pluja, la boira que s'aixeca i es fa pas entre els raigs del sol, les muntanyes que donen al Vallespir i allà al fons, molt al fons, ja quasi a la plana, els pobles de Llanars i Vilallonga de Ter.

Uns dies de frescor i un espai de serenor, propicis per a caminades més fortes i per a passejos amb un llibre sota el braç i la màquina de fotografiar penjada al coll.

Uns itineraris, que, malgrat que siguin coneguts, us fa bo de tornar a fer. Un admirar com cau la pluja i s'aixeca el sol i baixen els rius plens d'aigua; un descobrir indrets nous.