"Als vorells dels camins hi havia campanetes blaves i de color de rosa,
amb un botonet groc al mig com si fos el cor de les campanetes. I si
xuclaves aquell coret, la boca se t'omplia de dolçor, perquè diu que és
on crien la mel. I quan sentia embafament del menjar de les flors,
menjava raïm de pastor que estava agre, i era una herba com si fossen
dits d'una mà d'herba.Aleshores jo coneixia totes les plantes, i quan pegava un bac em posava sobre la ferida un grapadet de fulles de besneula. M'agradava desfullar les roses i madurar els pètals entre els dits, fins que tot el seu flaire i la color seua passava als caps dels meus dits. I les lletereses, de fulles petites i d'un verd molt clar, tiraven gotetes de llet quan arrencaves alguna fulla, com si foren maretes del criar".
De la novel·la Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, (1927-2009)
Pastoretes!
Blanqueta, pinsà, botxí,
Ai, pastoretes!
Ai, merla, vora el camí,
blanqueta, pinsà botxí!
Terrola, verdum, blauet,
sol, solet!
Berbena, donzell, comí,
ai, violetes!
Ai, menta, vora el camí
berbena, donzell, comí!
Besneula, fanal, fenet
sol, solet!
Joan Llacuna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada