Una volta en bici per Badalona

A primers d'any em vaig canviar la bici. He passat d'una BTT lila, una Orbea que tenia uns trenta anys, a una Peugeot blanca, de ciutat, elèctrica.  El canvi per dues raons bàsiques: una perquè la BTT m'obligava a anar ajupida i, el que fa l'edat, els meus ronyons ja no m'ho permetien. L'altra perquè les cames tampoc, sobretot a les pujades. I l'elèctrica és fantàstica!  Em sento tota una senyora d'aquelles holandeses que van amb la bicicleta per tot arreu. Jo no porto barret ni faldilles, però em poso un casco també blanc, que faci conjunt. Pota llum i li he afegit al darrere una llumeta que tenia i que fa pampallugues vermelles. Faig una bona fila!                                  

  Amb la BTT recordo que en vaig fer moltes de sortides: des de Sabadell cap a Matadepera, per l'Empordà algunes vegades i, és clar, per Badalona i Canyet i el Besòs i... Ara la ciutadana porta encara no un any estrenada i, tot i el confinament que m'ha fet reduir les sortides, també l'he treta a passejar cap al Besòs, cap a Montgat i per la ciutat. Encara no he arribat, però a Canyet. M'agrada anar per llocs que puguis pedalar sense destorbs de gent ni de corredors ni de patinets, ni de... I tot i que sembla que s'hagi d'anar pel costat del mar, jo m'enfilo o me'n vaig cap a les naus del carrer Indústria o cap a les Guixeres o les naus de Canyadó. No t'hi trobes ningú. Pots mirar totes les empreses, on caldrà venir per canviar el màrmol del portal, on trobar un cotxe o on fer una compra-venda de coses de segona mà.

Avui he fet una d'aquestes voltes: per les naus de Canyadó i des d'aquí la pujada cap a Pomar fins al cementiri Nou i fins la Gossera des d'on domines el reflex del sol sobre el mar. Un camí de flors tant a la primavera com ara. De tant en tant trobes algú passejant el gos o gent que baixa pel camí de Can Ruti però poca cosa més.

Torno a baixar fins la rotonda que comunica Pomar amb Morera i enfilo amunt pel costat de l'antic canòdrom fins a les naus que hi ha al lateral de la B30; un passeig entre cotxes aparcats i arbres que poca gent coneix. Es torna a baixar i m'arribo fins el BCIN i continuo la baixada cap a Canyadó i m'arribo fins a Montgat pel lateral de l'autopista buit fins i tot de cotxes aparcats. 

A la carretera de Tiana m'endinso cap a Montgat i retorno per la Nacional II girant pels pisos Sant Jordi cap a la Riera de Canyadó i travessant les vies cap al passeig. Aquí sí que s'hi acumula tothom! Continuo recte pedalant per Eduard Maristany, passant pel port i arribant fins a la Bòrax. Sempre li dono la volta a la Bòrax i recordo antics nervis i presses i maldecaps i, literalment, li faig botifarra amb els braços a les quatre cantonades. Ja han començat a fer pisos nous. Fins ara! El terreny que ocupava l'antiga fàbrica de productes químics devia estar ben infectat! Ara hi ha palmeres al davant i la FECSA ja no fuma. Llàstima que, des d'aquí, podrien arreglar el que seria un bon passeig cap a Sant Adrià per no haver de parar al semàfor que has de passar per arribar a l'estació de RENFE de Sant Adrià del Besòs. 

Quan hi ets tens dues opcions, depèn del dia i les ganes. Anar cap al passeig del Besòs i tot pedalant per la llera del riu arribar fins a Torre Baró. Aquest itinerari és més factible un dia laboral que no hi trobes tanta gent passejant. L'altra possibilitat és continuar recte seguint el tramvia i anar fins al Fòrum i la Diagonal fins a Glòries i tornar.

Avui, però, ens hem quedat a la Bòrax, he tornat una mica enrere i he travessat les vies pel pont de la Cros. 

Llavors dono voltes per les naus de xinesos del carrer Indústria, encara que no tot són comerços xinesos, passo pel que havia sigut l'Institut Badalona 9 i per davant de l'Eugeni d'Ors on també acostumo a fer una botifarra i retorno cap al pont de la Cros, l'Eduard Maristany i el passeig fins la Riera Canyadó. Travessades les vies per sota, agafo el carrer Santa Maria i carrer d'en Prim amunt fins a casa.

Crec que és una bona volta i arribo satisfeta i oxigenada!