dimarts, 21 de juny de 2022

Dia de la música: la plenitud de Mozart

Un any més, una primavera més, hem gaudit cantant 350 veus juntes. Acompanyats pel jove Cor Bruckner i l'orquestra Terrassa 48 i dirigits per l'Alfred Cañamero, un vell i gran amic nostre, que, amb paciència i pedagogia, ens ha tret allò de dins, el sentiment, la tècnica, la comprensió del que fèiem, per poder cantar amb plaer. Ens ha fet entendre la música i valorar Mozart.

Han estat quatre caps de setmana d'esforç conjunt, d'acoblament de veus, de disciplina i de gaudi. I una organització posada esment per part de l'Associació Messies Participatiu

El repertori: Sancta Maria, mater Dei KV273; Alma Dei creatoris KV 277; Missa en C major "de la Coronació", KV317, obres religioses de Mozart. Les hem cantat a gust i sempre pensant que podríem fer més concerts per a fruir-ne més i aprofitar l'esforç i la satisfacció de poder-ho portar arreu del territori, si bé és complicat a escala organitzativa i econòmica.

Cantar és alguna cosa més que tenir una tècnica, que s'ha de tenir; és una cosa més que sentiment i alegria, que s'hi ha de posar. Cantar és sentir la música, és entendre-la, ficar-t'hi dins; alguna cosa més que solfejar unes notes. És respiració, és posar tot el cos en predisposició, és estar relaxant i al mateix temps tens preveient el que vindrà. És anar sempre més enllà de la nota del moment. Acoblar la veu a les del darrere i les del costat; escoltar, bàsicament escoltar. I mirar, sobretot al director (tots els directors es queixen de les poques mirades! "Aixequeu el cap del paper!"). És sentir-se pinya amb tot el conjunt, estar atent a entrades i finals i pauses (la pausa també forma part de la música!).

I sentir-se viu entre tots. I riure i joia i plenitud.

Moltes vegades m'he trobat gent que m'han comentat: Ui, jo cantar, no!, no en sé. No se'n sap. Se n'aprèn. Se'n tenen ganes, es deixa que el cos segueixi un ritme i una cadència, s'escolta, es practica, s'està disponible..., i llavors es transforma en un goig, no en un patiment. Formes part d'un tot.

A mi m'ha agradat sempre cantar, ja de petita i crec que a tothom li ha agradat. Cançons que han cantat les mares mentre et bressolaven, cançons a les excursions i focs de camp, i al tren i a l'autocar. I repetir-les fins a saber-te les lletres de memòria. Què ho fa que encara puc cantar de memòria moltes cançons de muntanya o les primeres d'en Serrat, en Raimon o en Llach, o les del grup de Folk, del Xesco o Els Esquirols. 

La música és d'aquelles coses que ens ha acompanyat sempre. També és d'aquelles matèries que s'han ensenyat força malament a l'escola. I no ho dic per les mestres o professorat de música, però, a hores d'ara, no es té gaire en compte en el currículum (mira!, algun tema que no depèn del 25% ni del 75%; més aviat del 100% de llenguatge musical). I és una llàstima. Perquè, és curiós, però a quasi cada poble o ciutat hi ha alguna coral. Deu voler que la música o això de cantar interessa? I programes com aquest últim d'Eufòria... (Música més clàssica no!; catalana gairebé tampoc!, que al concurs Atrapa'm tot el que pregunten són artistes i cançons en anglès, en el millor dels casos algun grup de pop amb nom anglès; tanmateix, d'aquí, ai las!)

Bé, ja veieu que me n'he anat de la plenitud de Mozart a disgregacions pseudomusicals sobre el cant i la televisió!

Us recomano que proveu de cantar en una coral, en un grup o amb els amics. Fruireu i us sentireu molt millor, més relaxats.

No deixeu d'anar a concerts: de música clàssica, de cantautors o de grups més moderns.

I no deixeu de venir als concerts participatius de l'Associació o als concerts de tants cors que hi ha en aquest petit país.

Canteu, ja sabeu aquella dita: qui canta els seus mals espanta. Aprofiteu les ocasions que siguin: anant per la muntanya, a casa, en les trobades d'amics... No us faci cosa. Omples els pulmons i l'esperit i et sents millor amb tu mateixa. No cal anar sempre encaparrat per la vida. I si podeu, entreu en una coral, o organitzeu-ne una al vostre gust. No cal ser expert, a la majoria de corals (a no ser les professionals), no cal ni saber "música" que diuen. Eixampleu pulmons i diafragma, poseu un somriure als llavis, i projecteu la veu cap enfora. Sempre via fora!

Bon dia de la música!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada