Beethoven, l'origen del geni

Una ruta ben aconduïda, com totes les que fa, amb el Joan Vives músic  —locutor-redactor de Catalunya música i divulgador musical—, per terres d'Alemanya, visitant els llocs emblemàtics de Ludwing van Beethoven. Sempre és un plaer sentir-lo. perquè explica música, història. religió i cultura, és a dir. tot allò que té a veure amb el compositor objecte de conferència o visita o viatge- I és que, a part de gaudir-ne els qui l'escoltem, en gaudeix ell mateix i sempre és un goig sentir una persona que veus que s'ho passa bé contant el que sap, t'ho fa entendre i et transmet les ganes de saber-ne més.

La ruta s'inicia a Bèlgica, al bonic i poc turístic poble de Mechelen, d'on eren els avis de Beethoven. Allà podem trobar la petita estàtua de Beethoven. Beethoven amb una rosa a l'esquena donant gràcies al seu avi, ja músic, i al que va seguir els passos tot i venir d'una família de forners. L'avi ja form+a part del cor de la Catedral de Sant Romuald, el 1717, gràcies a la veu blanca que tenia. Anys més tard, la família es va traslladar a Bonn on va néixer el mateix Beethoven. Hem tingut la sort d'escoltar un petit concert de carilló, Mechelen destaca com a escola de formació en carilló, pel músic Koen van Asshen que ens ha ensenyat els secrets de l'instrument.

Mechelen és una típica ciutat de Flandes amb la plaça presidida per l'ajuntament i les cases medievals. Animada i acollidora, orgullosa del seu tarannà musical.

Les anades i desplaçaments de Beethoven ens porten a Colònia, la quarta ciutat més gran d'Alemanya on van viure personatges importants com Offenbach i Max Bruch.  Com moltes ciutats d'aquest país van ser bombardejades durant la I i II guerra mundials i en queda poc del seu esplendorós passat. S'ha conservat i han conservat la catedral, amb les agulles negres que apunten al cel. Altiva i imponent per sobre dels edificis de la ciutat moderna, al costat del Rin, el riu que els dóna vida. Un dels màxims exponents de l'arquitectura gòtica, s'erigeix sobre més de cent pilars que sostenen la seva volta. Il·luminada per finestrals de colors, el dins és majestuós. Feta de la pedra del país, sembla que és difícil netejar-la per la debilitat mateixa de la pedra i, ens diu la guia, estem acostumats a veure-la així; que no ens la canviïn. Un passeig pel costat del riu, crucial en la vida d'Alemanya i pels carrers animats de gent, comercials i moderns. ens sentim una mica més alemanyes.

Arribem a Bonn, l'antiga capital de l'Alemanya de l'Oest. moderna també a causa dels estralls de les guerres, senzilla i sense grans pretensions des que no és ja la capital del país (des del 1989), amb un nucli petit però acollidor. Dóna gust voltar
pels seus carrers de cases blanques encara que la pluja et vagi caient. El terra llueix i els bassals reflecteixen els finestrals de les cases. Hi ha quietud.

Al vespre, un concert. El concert final de la Beethovenfest. Un programa de categoria: la Simfonia Fantàstica de Berlioz i el Triple Concert, op. 56 de Beethoven. Una orquestra genial, jove, que té la peculiaritat de tocar sense partitures, un director entregat i animós i uns solistes excelsos. Julia Hagen al violoncel, una noia jove que toca l'arquet amb tot l'art i sentiment; Renaud Capuçon, violí virtuós i Kit Armstrong al piano, un veritable prodigi davant les tecles. Un final de vetllada que no podia ser millor!

L'endemà, vista als carrers de Bonn, l'església de Sant Remigius, l'escola de música Kurfurstliches Schloss i la casa de Beethoven en la seva estada a Bonn, els primers anys de vida amb l'habitació on va néixer el 16 o 17 de desembre de 1779. Objectes personals com partitures i aparells per a fer més fàcil la sordesa que el va enganxar els darrers anys de vida. Estàtues de Beethoven per la ciutat, d'on va marxar cap a Viena i on no va tornar més abans de morir-se. Es calcula que va canviar més d'una trentena de vegades de casa; no es conserven totes i no sé si deu ser possible fer-ne una ruta.

Acosteu-vos al cementiri municipal: veureu la tomba de la mare de Beethoven, l'única vegada que ell va retornar a Bonn per acomiadar-se'n; del pare no en volia saber gairebé res. També hi ha la tomba de Robert Schumann i Clara Schumann. Un cementiri tranquil, amb el dia grisós i els arbres que ja van agafant el to vermellós i ocre de la tardor, un silenci, un recolliment, un passeig confortable sota la fina pluja que cau en alguns moments. Podríem fins i tot anar cantussejant melodies i leds d'aquests músics mentre l'aire fa caure les fulles a terra.

També es pot visitar, als afores de Bonn, la casa de Robert Schumann, aleshores un sanatori privat que va acollir al músic els darrers anys de la seva vida.

El següent dia fem ruta cap a Mannheim tot fent de primer una navegació pel Rin, la via fluvial més utilitzada de la Unió Europea i navegable des de Basilea fins al seu delta del Mar del Nord. La sequera també ha arribat fins aquí i, fins l'últim moment, no hem tinhut per segur que poguéssim navegar. Però, hem pogut fer un tram curt entre pobles a la riba del riu, castells enlairats i vinyes mig penjades. la sirena  i la llegenda de Lorelei ens ha captivat, com als navegants que quedaven atordits pels seus cants. per desfer-nos de l'encantament, hem pujat fins al castell de Marburg i ens hem passejat pels salons entre quadres familiars, tapisseries i taules parades. Després de dinar, un concert dels lieder poc coneguts de Beethoven acompanyats de guitarra. A la tarda, a Mannheim, sopar turc amb la neboda.

El darrer dia una visita al Palau Ducal de Mannheim, on descobrim que tenim un badaloní famós que fa papiroflèxia per a les cases reials i que, ben segur, coneixia jo de petit. Seguidament, ens desplacem fins el castell on Mozart va fer concerts de jove, amb els jardins versallescos que el volten  i un bon vi per acabar la ruta.

Hem estat uns bons dies acompanyats de Beethoven. Schumann i Mozart. Unes rutes que val la pena seguir i gaudir.