Llàgrimes per demà
Els Perseids tenen el màxim esplendor
aquests dies de Sant Llorenç.
Com infants petits alcem la mà
per poder-les tocar i agafar.
Cauen rabent del cel, llisquen per la foscor,
la seva blancor és com un llenç.
Volem que el desig sigui demàper poder-les tocar i estimar.
Seguim un dels estels, n'esperem l'escalfor,
Sortim, cantem, la son ens venç.
Dins l'ombra, espectre humà,
correm per poder-les encalçar.
El vent gemega ja llàgrimes de dolor
sospirar i plorar no ens convenç,
l'esqueix de vida proclamà:
serem sempre aquí per recordar!
Dedicat a Llorenç Comas, 10 agost 2026


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada