XXXIX Pujada al Port de Salau

Aquest 2026 hem celebrat la XXXIX Pujada al Port de Salau. Fa patxoca això dels 39 anys pujant el primer cap de setmana d'agost al Port, per retrobar-nos catalans i occitans en una jornada de germanor, de compartir uns mateixos anhels i de desitjar uns mateixos objectius.  Un Port, que com tota la carena dels Pirineus, és un lloc de pas, un lloc de coneixement entre pobles, un lloc de refugi de tantes guerres, un lloc que ens acosta, des d'una vessant i l'altra, més que no pas ens separa. No hi ha fronteres imposades, no hi ha restriccions de llibertat, hi ha tant sols un desig de viure-la la llibertat, de viure-la, de compartir-la, de fer-la possible entre tots els que caminen i pugen ja sigui des dels Països Catalans com des d'Occitània.

 

El dia abans comencen els actes a Esterri d'Àneu, al Pallars Sobirà amb un taller de danses i un concert ofert per l'infatigable Joan Codina i el grup de música ibèrica. També al poble de Salau, a l'Arieja, es preparen per la Pujada amb un sopar.

 

Aquest any, hem tornat a compartir el vi català i el formatge occità. Hem tornat a hissar les banderes i hem cantat els himnes de cada país (potser, ara que hi penso, haguéssim pogut cantar la Balenguera en honor al centenari de la versió musicada, però, és evident, que no es pot pensar en tot). Hem dansat amb els músics que, any rere any, en acompanyen i hem escoltat els parlaments de les diferents entitats que érem dalt en nom de tots els que no han pogut pujar.

 

I hem tingut una grata sorpresa amb l'aixecament dels castells per part dels Castellers de Tolosa de Llenguadoc. Ànims!

 

I aquest any, hem commemorat, també, el centenari del naixement d'Enric Garriga Trullols, activista, occitanista i independentista català, cofundador del CAOC i defensor fins el final de la Llei de l'Occità. Gràcies a ell hem pujat 39 vegades al Port, hem defensat la llengua, la història, la cultura i el desig de ser del poble català i occità, amb pluja, amb boira, amb fred i amb calor. Molts hi han passat per Salau; molts no ens poden ja acompanyar, un record per a ells; molt hi passaran encara defensant el mateix. I sempre serà una festa!

 

Enguany també es compleixen vint anys de l'oficialitat de l'occità a Catalunya, una fita històrica per la llengua. L'oficialitat d'una llengua és una eina imprescindible i necessària, tot i que per si sola no ens soluciona gran cosa. Cal parlar-la, cal usar-la en tots els àmbits de la vida quotidiana i, sobretot, calen polítiques que la facin imprescindible, que la cuidin. Cal que puguem viure en català i en occità en el dia a dia: anant a comprar, llegint la carta d'un restaurant, sent atesos pels metges, sent defensats per la justícia, llegint revistes a la perruqueria, anant al cinema, comprant una guia de viatge o seguint les instruccions d'un manual de cotxe, per exemple. Cal que sigui la normalitat de la nostra normalitat, per dir-ho així.

 

En el seu parlament, la presidenta del CAOC, Esther Lucea, ha afirmat "Celebrem vint anys de l'oficialitat de l'occità a Catalunya. una fita que va ser possible gràcies a persones com Enric Garriga. Però també sabem que una llengua no està protegida només perquè sigui oficial: viu si la societat la fa seva, la transmet i les institucions la fan realment possible" 

 

S'ha tornat a convocar el III Concurs de Fotografia Port de Salau organitzat pel CAOC i l’ASPIC amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Centre Artesà Tradicionàrius, Fent País i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu; les bases les trobareu a la web del CAOC i a les xarxes socials de l'Entitat. Els fotògrafs no hem parat d'anar amunt i avall copsant l'ambient festiu i reivindicatiu de la jornada. 

 

Un dia, doncs, complert, amb un cel clar i un sol que es ficava dins els porus de la pell i els barrets de protecció; un aire fresquet a primera hora que ha estat la delícia dels que hem arribat dalt i que hem pogut gaudir de la muntanya, d'aquest paisatge grandiós miris on miris. Una pujada cansada, ja sigui pel corriol més costerut i dret des del Fornet, com des de la pista que va pujant des del Pont de Perosa, ja sigui des del poble de Salau, a l'Arieja, en una pujada molt més llarga que les del vessant català.

 

Però quan arribes, la vista s'eixample i tens la recompensa de veure 360 graus de pics que s'alcen majestuosos, aquest any amb una boirina de calor i l'herba ben groga, cremada ja pel sol, amb els ramats de bens i vaques enfilats dalt de tot buscant el verd molt més amunt d'on érem nosaltres. Una secada persistent!

 

I, acabada la festa, hem baixat cap a Esterri uns, cap al poble de Salau els altres, amb la satisfacció als rostres, amb una mica de vi i formatge dins (boníssim com sempre!), amb uns mateixos deures i objectius per treballar i amb unes mateixes ganes de pujar un dia al Port, tots plegats, i exclamar entre cants, danses i rialles: ja ho tenim! 

 

De moment, però, començarem a preparar la 40ena edició de la Pujada al Port de Salau pel 2027, amb el compromís renovat, amb més forces i amb la mateixa il·lusió de sempre.

 

Visca Catalunya i els Països Catalans. Òsca Occitània!