23 de maig de 1954

Fa dies que l'esperen i no acaba d'arribar. Avui dia 22 la mare ha entrat ja a la Clínica Sant Cosme i Sant Damià de la Riera Martí Pujol, disposada anar per feina i treure's aquell embalum que la fa caminar com un ànec. Pare i mare estan expectants, voldrà sortir ja?? És la seva primera criatura! Tota la família està pendent: l'avi Jaume i l'àvia Dolors, els germans de la mare i la mare del pare. Ho tenen tot preparat: l'habitació de la casa de Sant Adrià on s'han d'estar mentre arreglen la seva, és petita, però hi han fet lloc per a la cabassa.

El pare somia. Té ganes que sigui una nena; no sap perquè, però li agraden les nenes i també pensa que en voldrà tenir moltes de filles o de fills. La mare creu que primer el primer o la primera, el que sigui ja li fa molt il·lusió, i després ja pensaran en d'altres, més endavant, quan la casa de Badalona, la del carrer Reverend Anton Romeu estigui, quan tinguin la feina consolidada. En aquests anys cinquanta tot és una mica difícil encara. Sortim d'una post-guerra que ha deixat el país una mica malparat, la feina escasseja i si vols tirar una mica endavant has de fer el que trobes. Però sap segur que se'n sortiran, tenen la seva mútua estimació i són feliços amb poca cosa. En Llorenç i la Montserrat fa pràcticament un any que són casats, després de nou anys de prometatge, i se saben segurs per encarar les dificultats tots dos junts i amb l'ajuda dels seus.

Passen les hores i els minuts, però a les quatre de la matinada d'aquest diumenge 23 de maig, sembla que, per fi, arriba qui havia d'arribar. La mare fa esforços i el pare està nerviós.

- És una nena!!!, una petita que no para de plorar!!! Quina coseta més menuda!!! i quins pulmons que té eh!, Montserrat!!

- És una nena. I com plora oi, Llorenç? A veure si no ens deixarà dormir a les nits amb tant de plor!

- Jo m'aixecaré per consolar-la!

- i jo la bressolaré tot cantant!

I truquen, a aquelles hores a l'avi Jaume, a l'àvia Dolors i a la tia Lola i al Joan, al Jordi i la Teresa. I després a la iaia Ascensión

Quan el diumenge comença a despuntar i el sol amara els plataners de la riera ja són tots allà.

Li posarem Núria, que el nom no el podran canviar ni castellanitzar. I serà una nena que enamorarà a tothom amb aquest clotet que té aquí abaix; diuen que això és signe de simpatia. Vés a saber... vés a saber com serà!

D'això, tal dia com avui ja fa 60 anys!! Sis dècades ja han passat. Ja no hi ha l'avi Jaume, va marxar tant aviat que la nena no el pot recordar. Va marxar l'àvia Dolors abans dels tres anys, que amb les seves dificultats tant s'entenia xerrant amb ella. Va marxar en Llorenç, el pare, als quatre anys i des de llavors la seva estrella, la que la mare li va ensenyar, encara brilla al cel i cada nit es saluden amb la dona que fa avui seixanta anys. Va marxar la tia Lola, la que més la va cuidar quan la mare anava a treballar i la Núria i el germà miraven a través dels vidres del carrer d'en Prim com passava la gent i esperaven el retorn de la Montserrat. Els tiets van fer la seva vida i cadascun va seguir el seu camí. 

I el germà Jaume i la mare Montserrat van acompanyar la Núria en la seva infantesa i en la seva joventut i en la vida adulta, fins que la mare també va marxar i per molt que la Núria la segueix esperant com quan era petita, no ha tornat i ja fa tres anys que la troba a faltar! Aquella nena ploranera segueix plorant tot mirant les dues estrelles que, en les nits d'estiu i d'hivern, estan de costat.

I el temps, inexorable, passarà, en companyia d'en Jaume i algun cop de les nebodes i de la petita Dàlia que ja camina.

Núria!!, nena!!, per molts anys!!!!!!

Badalona: dimoni 2014

Ja hem plantat el dimoni d'aquest any! Ja està dret a la platja esperant el dia de la cremada. No, no fa cap referència al 2014, ni a la Via Catalana, ni a la independència, ni a cap aniversari d'artistes, escriptors o poetes, ni, per suposat, al 1714. Aquest any tenim un sentinella romà amb banyes mal anomenades de víking al seu casc. Per una banda, no m'estranya. Segur que vigila aquesta tribu de "gals" d'un poblet petit, petit, perdut a la Gàl·lia, que tenen les seves incidències amb els campaments dominants de romans. Astut qui l'ha fet, astut qui l'ha premiat!

A Badalona, l'antiga Baetulo, havia de ser així. O pensàveu que el nostre elevat alcalde deixaria de ser el centurió per una setmana??: "Ave Cesar, moriturum te saludam"

Tants anys d'esquena al record dels romans i ara resulta que surten per tot arreu: fem la "Celebratium" a finals d'abril com si ens hi anés la vida i construïm un dimoni romà que vigila la Rambla i el pas del tren i els ciutadans que pengen senyeres als balcons i diuen que volen ser un país normal.

Doncs, benvingut Lucius!! Et cremarem la nit del 10 de maig, entre riures desenfrenats, amb un joc de focs que s'enlairaran cap al cel, en negre nit, agafarem la poció màgica i et reptarem a tornar a sortir d'aquí tot just sis mesos per vigilar les cues de la consulta; llavors, convertits en l'Àsterix i l'Obelix, farem fora les pors, els anys de submissió, i cantarem tot respirant aires de llibertat.

"En un poble de la costa, entre el Besós i la Serralada de Marina han plantat un dimoni romà. El nens s'encarregaran de portar-li dimoniets per acompanyar-lo en la seva solitud de brisa marina; està d'esquena al mar, no veu l'horitzó, no hi veu més enllà, veu tant sols una petita tribu que aguanta encara l'embat de les ones i que celebrarà amb joia el desig de parlar clar!".

No pateixis, Lucius, seràs ben cremat!!!

SANT JORDI

Diada de Sant Jordi. Un altre any! Els llibres, les roses i les senyeres engalanen els carrers. La gent està de festa!! Tots, com us sol poble, celebrem la diada més cultural i més treballada de l'any. Parades de roses, estands de llibres, fins i tot han ideat pastissos propis amb el drac! És un drac que es desperta, llegeix. branda l'espasa de la llibertat i ens crida a sortir al carrer, a somriure i a somiar. A somiar en princeses salvades, en cavallers amb l'escut de la creu vermella, talment tots nosaltres esdevenim herois per un dia.

Concursos, festes literàries i carrer, molt de carrer! Amb petites joies sota el braç, amb l'alegria del retrobament de la primavera que recomença, amb roses a les mans i a les solapes i amb l'esperança en un altre demà.

Sant Jordi fet llegenda; llegenda feta Sant. Princeses salvades, totes nosaltres, pel bes d'un jove galant.

Dracs que esdevenen amics, companys simpàtics que treuen foc pels queixals i que amb la sang vessada, esdevenen un roser plantat a cada jardí.

Demà passejarem, sense presses, mirant i fruint de cada petit minut que tinguem malgrat la feina, malgrat els horaris, malgrat el cansament.

Sant Jordi el volem nostre cada any!

SOMESCOLA. BADALONA

SOMESCOLA. BADALONA

El dia 3 d'abril, dijous, a dos quarts de vuit (19:30), a la sala d'actes de l'institut Eugeni d'Ors es presentarà públicament SOMESCOLA.CAT BADALONA en un acte on es farà èmfasi en els valors de convivència, cohesió i igualtat d'oportunitats que aporta la immersió.

Tot i que l'impuls inicial d'aquest acte prové de la comunitat educativa i d'entitats compromeses directament amb la defensa de la llengua catalana, es fa una crida a totes les entitats de la ciutat per tal que se sumin a l'acte i donin suport a la plataforma. Aquesta plataforma existeix a nivell nacional, i ara necessitem articular-la també a nivell local ja que a la nostra ciutat és especialment important mantenir el sistema d'immersió com a garantia de que tota la població escolar té accés a la llengua catalana i a la igualtat d'oportunitats que aporta.

Si entreu a aquest enllaç podreu accedir a tota la informació i fer l'adhesió.

Defensar el català a l'escola perquè la població badalonina no perdi els seus drets lingüístics i per afavorir la cohesió social vol el compromís de tota la societat civil.

Gràcies

Cordialment,

Somescola.cat BADALONA

Visita el web de SOMESCOLA.CAT

Primavera al Priorat

El Priorat és una comarca força desconeguda. Potser aquests últims temps amb la revifalla vinícola la gent l'ha conegut una mica més, però tot i així encara pots caminar i trescar pels camins polsosos sense veure gairebé ningú.

I més si ens endinsem per la comarca, allà on les carreteres són un continuu revolt i giragonses seguint el terreny accidentat. Pobles petits que viuen de la vinya i de l'oliva, traginar de tractors per camins pedregosos, bancals i arbres fruites regats pel Montsant. Riu i carena muntanyosa amb els seus secrets i cingleres. Pobles com La Bisbal de Falset, Cabacés, La Figuera, Torroja, La Vilella Alta i la Vilella Baixa, Margalef, Poboleda, Porrera i False com a capital de comarca. A l'altra vessant, la Morera del Montsant, Scala Dei, Cornudella i Siurana,... i tants d'altres. Terra de records de guerra, tancada en si mateixa però amb una mà estesa al visitant.

Clima fred a l'hivern i calorós a l'estiu amb gent colrada pel sol.

Serenor a la tardor i esclat de color a la primavera.

Pobles tranquils per passejar i mandrejar, repic de campanes de diumenge i treball dur i constant.
Costa arribar-hi però no és fàcil marxar.

Ara, ha arribat ja la primavera al Priorat!

Hospital Sant Pau Barcelona

Us recomano la visita al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau que ha obert aquest mes les seves portes. En un ambient de tranquil·litat i passeig podeu admirar l'obra concebuda per Lluís Domènech i Muntaner per a fer un Hospital per a la ciutat i al servei de la ciutat aplicant la tècnica arquitectònica del Modernisme. Amb aquest itinerari Barcelona recupera una de les joies més preuades del modernisme que s'afegeix a d'altres monuments de la ciutat en un desig de conservar i donar a conèixer la trajectòria cultural i artística i el valor d'uns homes que van creure en el que feien.

Es poden visitar els interiors d'alguns pavellons i en queden encara alguns per anar restaurant. Les famílies amb les que vaig coincidir en el recorregut, la majoria d'elles de persones grans, recordaven les visites hospitalàries i les hospitalitzacions que havien tingut en un "recordes? aquí hi havia una porta que donava a..."; " jo vaig estar aquí un mes, com ha canviat!"...; això és meravellós.... Jo també vaig recordar la vessant més educativa i universitària amb els cursos de logopedia i el curs de formació per a formadors d'educació especial que va organitzar un any el departament d'Educació i l'entrada en un recinte que et semblava perdedor i gris.

Llàstima que no vaig poder veure la sala Domènec i Muntaner perquè els dies de cada dia hi fan conferències, xerrades o congressos. La tinc pendent per a un cap de setmana!

Us n'ensenyo algunes fotos.

De jubilacions

Des de ja fa un temps, i més aquest últim any, estem retrobant vells amics i companys de viatge pedagògic en les celebracions de les jubilacions. Hem entrat ja en el període de temps que, no hi valen casaments, ni batejos, ni comunions, ni tant sols els aniversaris rodons,.. ara, el que es porta, són les jubilacions en un to totalment festiu. Ha estat la Maite, la Roser, la Nia, l'Araceli, la Isabel, i ara, l'Anna. Veure gent al teu voltant que et va deixant amb esperit de recomençar una altra etapa amb la mateixa il·lusió en que es va encetar la primera, fa goig, i, sobre tot, enveja!!

Les que estem en estat de bona esperança, esperem arribar-hi amb la mateixa joia i anem fent llistats de coses, aficions i activitats que ens donaran el plaer de gaudir de l'inici de la vellesa. Perquè, de vellesa es tractarà, no ho oblidem! Recordo la il·lusió de la meva mare quan va poder marxar del despatx i va encetar una vida nova que mai s'havia afigurat que durés tant: 23 anys d'aules universitàries, de coral, de sortides, d'amics nous i antics, de petits viatges, de petits plaers que va saber gaudir fins l'últim moment, amb aquella curiositat, amb aquelles ganes d'aprendre i d'estimar la vida!

Recordo ara l'Anna. Els moments en els que ens vem conèixer, a la Universitat, en les èpoques de corredisses per la Diagonal davant dels grisos, les reunions i assemblees de protesta, la lluita democràtica, el moment de les vagues, de l'assassinat de joves que lluitaven, del Puig Antich, i tants d'altres... Les estones que ens trobàvem nosaltres dues i el Ferràn per fer el treball sobre Creativitat que ens va valdre un notable. Després, ens vem retrobar a l'escola, ella al Llibertat i jo ja a l'EAP; quan va arribar al Centre de Recursos Pedagògics sempre amb l'esperit de servei cap als altres; els moments de les respectives direccions gestionant un incident amb escarabats i fumigacions que encara ens ocupa medicament. I avui, hem compartit amb ella les seves ganes de continuar treballant amb els més febles, amb els del risc social a l'Ateneu de Sant Roc i segur que portarà la tasca fins al final.

Ha estat un plaer haver-te conegut i treballat conjuntament tots aquests anys que sembla que no hagin passat.

Bona sort, Anna!!