Una bona i nova manera de descobrir Barcelona és seguir un itinerari que va enllaçant els turons i parcs de Barcelona. Això és el que vam fer amb la sessió d'Història del CEC el diumenge passat.
Vam començar al Parc de les Aigües on és curiós de veure una figuera centenària, seguim pels jardins d'Hiroshima i pugem pel carrer Francesc Alegre fins el Parc del Guinardó, veritable pulmó de Barcelona. És agradable passejar entre la seva massa boscosa i anar davallant per la part històrica fins a la plaça del Nen de la Rutlla des d'on tornarem a remuntar fins a arribar al carrer Marià Labèrnia i des d'aquí accedir al Turó de la Rovira, on hi ha els restes de les bateries antiaèries de la guerra, que posteriorment van ocupar les barraques. La veritat és que s'ha de felicitar l'Ajuntament per l'endreça que han fet a la zona, senyalitzant el camí i posant plafons que recorden l'evolució de la vida a les barraques. És digne de veure.
Baixant el turó creuem el pont de Mülhlberg que permet enllaçar els barris del Guinardó i el Carmel per sobre d'una antiga pedrera que van ocupar les barraques els anys 50 i 60.
Continuem baixant passant pels Jardins de Juan Ponce i pugem al turó del Carmel, únic turó de la ciutat no urbanitzat. No hi ha camins, hi ha una estora de flors.
Tornant a baixar, ens podem arribar fins el Parc Güell i entrar a la part forestal deixant enrere la part més turística. Passem per la font de Sant Salvador i baixant pel carrer torrent del Remei pugem al Parc de la Creueta del Coll on hi ha un llac que a l'estiu servei de platja urbana.
Pel carrer Mare de Déu del Coll s'arriba a la casa Josefa Marsans, actualment alberg de Joventut de la Generalitat i ens desviem pel carrer Mare de Déu dels Reis per veure els Jardins Maria Baldó.
Creuant el viaducte de Vallcarca pugem fins els Jardins de Portolà i de baixada els Jardins Mercè Rodoreda i els Jardins Manuel Blancafort fins l'avinguda de Vallcarca on acabem la caminada.
Ha estat un grat descobriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada