"La flor de panical" és una rondalla tradicional catalana (també coneguda com la flor Romanial o del Penical), popularitzada per autors com Joan Amades i el trobador Xesco Boix.
Aquesta història comença en un castell, on hi ha una àguila presonera i tres noies que la tracten de manera ben diferent. Un mal dia, el pare de les noies, el rei, pateix un accident i, davant la impossibilitat de curar-se, promet a les filles la corona del regne a la qui li porti una flor misteriosa que sembla ser que ho podrà curar tot. Les noies surten a la recerca de l'esmentada flor, però la fortuna no serà la mateixa per a cada una d'elles... El paper de l'àliga a l'hora d'ajudar-ne una de les tres serà decisiu per a l'esdevenidor de la rondalla; així mateix, ho haurà estat el comportament de la noia vers l''animal prèviament.
No us explico avui el conte, però veig que us quedeu amb les ganes de saber-ho tot. Us poso l'enllaç on el podeu llegir. tot i que parla de tres fills i no de tres filles; també pot ser que trobeu el conte parlant d'un nombre diferent de fills. És el que tenen els contes de tradició oral, que de mica en mica augmenten o disminueixen els fills o les filles. Que hi farem!
També us passo la lletra de la cançó que va fer en Pau Riba. La podeu escoltar al seu disc "Transnarcís" publicat el 1986 a Edicions de l'Eixample.
El Panical
Dalt de tot d'una estranya muntanyacom l'espectre emboirat i fantàstic
d'un déu condemnat al país de les bromes
arrelant dalt del crani d'un gran fal·lus petri
rival, en figura, del cavall bernat
i aïllada en un cingle feréstec defès per abismes
mortals precipicis i penya-segats
allà on ja ningú no s'hi aventura
no ho belen les cabres, no hi van els isards
tan enlaire que, a punt de naufragi
les àligues pleguen els rems emplomats
dissimulant sa nuesa entre liles
violetes i roses d'un ram immortal...
hi ha la flor que més m'agrada
que és la flor del panicali remei de tots els mals
mals d'amor i de nostàlgia
que són mals d'enamorat
ai... si algú te l'oferia
sé del cert que et guariria de fal·laç malenconia
ai... si ofrena algú te'n fa
sé que et deixaràs caçar, vil ocellet, sense volar
(d'aquí d'aquí, d'allà d'allà
d'aquí d'aquí, d'allà d'allà...)
Pau Riba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada