Cada vegada busco una ruta que s'adigui amb la novel·la, la trobo amb això amb el que ara no podries anar a muntanya que és el wikiloc, que, d'alguna manera, substitueix els mapes i és més còmode de seguir sense haver de desplegar el paper cada dos per tres per mirar on ets. Algunes rutes són meves i d'altres les agafo d'excursionistes "de confiança" que no estem per saltar gaires marges ni ficar-nos per barrancs!
També he tingut en compte anys de commemoracions per triar els autors o autores. Aquesta pròxima temporada, per exemple, al desembre —que acostumo a fer sempre algun poeta— llegiré una selecció de poemes de la Clementina Arderiu quan se celebren els cinquanta anys de la seva mort i ha estat declarat "Any Clementina Arderiu", això que des de fa un temps fa la Generalitat amb tota pompa i discursos acadèmics.
Abans de la sortida i després de tenir clar els autors "del meu any" —tenir-ho clar ho he hagut de tenir el mes de maig que el CEC em demana el "Pla Anual", que sempre m'ha donat la impressió que estic treballant i fent els Plans de l'EAP o els plans de centre (un dia d'aquest m'haig de jubilar, ja!)—, em llegeixo o rellegeixo el llibre i marco fragments que, del principi fins a l'acabament, es pugui seguir la història; això sí, sense llegir mai el final tot i que hi ha gent que m'ho reclama.
I després de qüestions més administratives d'inscripcions, altes, baixes, WhatsApp per organitzar cotxes i no deixar ningú a terra, informacions varies, fitxa i formulari al CEC, mirar el bar obert per fer la trobada i esmorzar..., ens posem en ruta.
I la gent, alguns, i algunes sobretot, molt fidels, m'han d'aguantar les lectures a les parades que vaig fent per descansar.
És una manera de viure més la història, de capbussar-nos-hi, d'entendre l'escriptor i el text. No ho definiria pas com un "club de lectura" itinerant. No cal llegir-se abans el llibre, no cal tenir-lo a casa, només es demana fruir de la lectura, sigui pròpia o d'una altra persona, i estar una miqueta atent. Després, mentre es camina, cadascú pot fer les seves preguntes o comentaris, o discórrer els seus pensaments, o fer fotografies i gaudir de la natura.
Naturalment, els itineraris no poden ser gaire forts, amb gaire desnivell, perquè la que llegeix, que sempre soc jo, acaba la bufera. Aquest any provaré de fer una obra de teatre, d'en Guimerà, (perquè es commemora els 150 aniversari del CEC i aquest n'era soci) i donaré un paper a cadascú i així, haurà de llegir tothom. Aprofitant que també és l'any Pau Casals i que fer lectura de partitures musicals pot ser difícil per a molts, a l'obra de teatre li posarem música d'en Casals, A veure què se m'acut! Pot ser divertit, que d'això es tracta en fer aquestes "sortidetes".
Recordo autors i autores associats al lloc que ha estat tot un èxit: la Maria Barbal amb "Mel i metzines" a Altron, en una anada de tres dies per conèixer els pobles abandonats del Pallars Sobirà. El Pep Coll amb el que vam seguir l'itinerari dels assassinats de Laorto, al Pallars Jussà, amb el seu llibre "Dos taüts negres i dos de blancs", tota una experiència només de veure les tombes al cementiri d'Horta-savina i de parlar amb el mateix Pep Coll a Peramea on ens va fer una recepció amb cerveses i coca-coles per uns excursionistes assedegats.
Vam celebrar els cinquanta anys de la mort de l'Aurora Bertrana a les Eres de Guardiolans, una casa prop de Vilada, al Berguedà, on ella estiuejava i on ens van fer un esmorzar de forquilla que encara recordem. O més recentment, el seguiment dels camins de l'exili amb l'Anna Murià i "Aquest serà el principi", des de la Vajol passant pel coll de Lli per arribar al Vallespir, a la Catalunya Nord i tornar pel coll de la Manrella per on van passar en Companys i el seu seguici d'exiliats, polítics, escriptors i artistes; una ruta que corprèn.
Hem celebrat també l'any Vicenç Andrés Estellés amb la lectura dels seus poemes "Oli calent del gresol
de la vida". Davant la dificultat d'anar i tornar en un dia al País Valencià, vam anar a Tarragona, al Parc del Pont del Diable, una sorpresa de camins de bon fer que ni ens imaginàvem.
Un dels primers escriptors va ser en Marià Vayreda per la zona de Vidrà, coneixent les facècies del meu "tiet" a "Records de la darrera carlinada". Vam riure de veure, més aviat de llegir, que tenien un canó que li deien "la xocolatera" de lo bé que es portava disparant bales o del "tiet" (sí, si, parent meu) caçant guatlles i perdius mentre el seu "exèrcit" es barallava amb els isabelins. Un bon vividor en Savalls!
Vam començar amb la Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva on va passar els seus últims anys i potser acabarem amb en Narcís Oller a Puigcerdà.
Alguns escriptors i escriptores ens han acompanyat durant la ruta o be ens hi hem trobat en acabar el camí: amb la Teresa Sagrera dues vegades: a Arbúcies després de llegir "Cabells de gebre" i pujar al castell de Montsoriu; i a Caldes de Montbui en llegir "El cor del Balneari" on ella mateixa ens va fer de guia pels escenaris de la novel·la per Caldes. Amb la Marta Grau caminant cap al poble deshabitat de Banyeres de l'Alt Urgell, una zona ben estimada per mi, i el seu llibre "La música que sona quan s'acaba la cançó". O amb l'Albert Villaró esmorzant a Martinet de Cerdanya per començar l'itinerari "d'Obaga" per Estana. O amb la Margarida Aritzeta i "Encara hi ha flors", berenant en un bar sorollós per terres de Santes Creus.
Ara me n'adono que hem recorregut bona part de la geografia catalana i que hem fet escriptors i escriptores dels Països Catalans: Vicenç Andrés Estellés del País Valencià, la mallorquina Maria Antònia Oliver i "Crineres de foc" als boscos del refugi de Rebost a Bagà on existeix una zona que s'anomena "el claper", poble que construïen els personatges de la novel·la,; Joan Lluís Lluís i "El Navegant" pel Conflent en una xerrada sobre la necessitat d'usar el català que va ser molt interessant. Jesús Moncada i "Camí de Sirga" a Mequinensa i l'aragonès de la Franja, el poeta Desideri Lombarte. Potser ens falta algú de l'Alguer!
Una de les sortides més recordades va ser la de Montserrat per celebrar el Mil·lenari del monestir. Hi
vam anar amb "Les torres del cel" de la Coia Valls. Una xerrada amb ella a l'ermita de Sant Miquel ens va deixar a tots satisfets i admirats de la seva persona. Aquest proper any la repetirem amb l'avinentesa de l'Any Gaudí i ens acompanyarà per Reus i Riudoms amb el seu darrer llibre "El somni de Gaudí".
També ens hem passejat per Barcelona amb la Montserrat Roig i "El Temps de les cireres" o per l'Estany d'Ivars amb la Maria Mercè Marçal i el seu poemari "Desgel"; hem caminat arran de mar amb els poemes de Josep Gual 
i la Coloma Lleal, poetes de Badalona i hem fet el tros de costa de Mataró a Canet amb "La casa dels avis" de Vicenç Villatoro. Hem anat per l'Empordà amb la Maria Àngels Anglada visitant "Les Closes" i amb la Víctor Català i uns quants dels seus contes per l'Escala. Amb el Foix per Port de la Selva i amb en Pere Calders i els seus contes per Llançà.
Hem pujat al Roc dels Corbs a la serra de Rubió, davant per davant de Montserrat i baixat a Collbató amb el "Poema de Nadal" de Josep Maria de Segarra. Al coll de Llumeneres amb en Carles Porta i els crims de Tor (una mica escagarrinats, però sense problemes). A la Vall de Canejan i Porcingles, Vall d'Aran, amb la Imma Pericas i el seu "Nocturn Aranès". I hem viatjat per Montgarri amb en Josep Maria Espinàs i els seu viatge a peu per la Vall d'Aran. Hem entès la dificultat de la construcció del cremallera de Núria amb la Núria Esponellà i "La filla de la neu" o la vida a les colònies tèxtils amb la Sílvia Alcàntara i "Olor de Colònia" per Puig-reig
I hem fet un petit homenatge a "Mossèn Tronxo" de mossèn Ballarín per terres de Tuixent i La Vansa, plena de records del mateix mossèn, Ramon Anglerill, que va donar peu al personatge del Tronxo.
Escriptors novells com el nostre company Pere Llobet i "Palau del Vent" o Irene Solà amb aquell títol tan llarg de la "Muntanya balla..." I escriptors consagrats com en Guerau de Liost per Viladrau, en Pere IV per Sant Llorenç Savall o com els que no vam poder fer per pluja i farem aquest any, si no plou, el Josep Carner i el Joaquim Ruyra. I molts d'altres que en tenim a la llista dels "fets". I alguns que queden per fer.
Ah! i encara busquem el nen perdut al bosc de "La casa de foc" de Francesc Serés. Un nen que era una anècdota dins la història, però que ens va colpir a tots! Hem tingut una tempesta de trons i pors en "Quan el terror truca a la porta" d'en Ramon Folch i Camarasa. Hem rigut amb els carlins de "Els estranys" de Raül Garrigasait passejant-se per Solsona. Hem visitat sanatoris amb en Màrius Torres. I hem vist els estralls de la guerra amb l'Estanislau
Torres per Corbera d'Ebre, on ens van acompanyar els seus fills.
Tota una antologia d'autors i autores, novel·listes i poetes. Un bagatge literari, un bagatge de país. De tots n'hem après. Hem après a plorar i a riure, hem après a estimar i a dir no a la violència, hem après de l'esforç de la gent, del seu treball. I hem entès una mica més "l'espècie humana".
A tots els llibres un plaer haver caminat amb vosaltres. A totes les escriptores i escriptors moltes gràcies.
I a tots els excursionistes d'aquestes caminades us espero un any més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada