Gràcies a tots i totes els que veu votar la foto del 1r Concurs de fotografia Badalona Modernista organitzat per la Drogueria Can Boter. És un detall de la Casa Pavillard situada al xamfrà de Martí Pujol amb Mossen Antón Romeu. És una casa que he vist tota la vida; vaig viure la meva infantesa al carrer Mossèn Antòn Romeu, un carrer silenciós, trist i melancòlic que guarda els records més preuats dels meus jocs, les meves il·lusions i les meves llàgrimes de petita. Hi vaig anar a viure al 4 anys i en vaig marxar als 29. Haviem d'anar-hi a viure tota la família: la mare, el pare, el meu germà i jo, però vem estrenar la casa sense el meu pare. Cada dia, quan anava a col·legi a Casa Donya Julia, passava per davant de la casa Pavillard sense ser conscient en aquell temps, de la seva importància ni del tresor que significava per a la ciutat. No ha estat fins ben gran que la vaig descobrir. Aquest és el meu petit homenatge a aquells temps d'infantesa, de pors, d'esperances, d'esperes i de records ara que la meva mare ja no hi és. Aquest premi, ha significat molt per a mi, no tant pel seu valor econòmic si no pel seu valor sentimental en uns moments en que encara enyoro aquells dies passats.
Gràcies a tots!
La Casa Pavillard està considerada l'obra més representativa de l'arquitectura de Joan Amigó i,
per extensió, del modernisme badaloní. Va ser edificada el 1906 per a
residència de l'industrial Enric Pavillard, gerent de la fàbrica
Lorilleux. Va ser declarada monument històricoartístic el 1981. Està
projectada amb dos cossos juxtaposats que enllacen, en façana, amb una
tribuna poligonal de ferro i vitralls policroms. És força interessant el
forjat de les baranes, obra del manyà Puig, conegut com el manyà
sord. L'acabat del parament és d'estuc amb imitació de carreus i
esgrafiats florals recorrent les obertures i sota el ràfec molt
pronunciat del cos principal.
Una joia del modernisme badaloní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada