Camí de l'escola

He llegit l'article de Carles Capdevila a l'Ara d'avui sobre el documental "Camí a l'escola" i m'he recordat de la pel·lícula. Deliciós documental en el que l'esforç d'uns nens i nenes i la voluntat decidida d'uns pares destaquen per sobre de les dificultats per tal de tenir una educació, una instrucció i un ensenyament per ser millors i tenir més oportunitats en el seu entorn i en la vida. Infants que caminen kilòmetres per anar a estudiar amb il·lusió i passant tot tipus de situacions que els pot desviar del camí.

No són només ells en aquells països. He recordat el que expliquen tants i tants pobles de muntanya del nostre país en el sentit que en d'altres temps, cap als anys quaranta i cinquanta, fins i tot seixanta, també havien de fer llargues caminades tant a l'hivern com a l'estiu, en temps de pluja, de neu i sol, per anar a l'escola del poble més proper. Recordo haver-ho vist a Sant Jaume de Frontanyà on tota una corrua de germans que venien de la masia més allunyada del poble, passat Tubau, arribaven per anar a estudi amb la mestra. També a La Vansa expliquen com els infants de Banyeres i de les masies més allunyades anaven fins a Sorribes, que llavors tenia mestre, i omplien l'escola, fa anys buida de crits infantils i de cantarelles de taules de multiplicar. I és encomiable el seu esforç que durava fins als catorze anys, amb una mica de sort, perquè a partir de llavors s'havia de menar el bestiar i ajudar al pare en les feines del camp.

Banyeres

I, en aquests dies de preinscripció i matricules pel proper curs, quan es revisen els números de matriculacions possibles i s'arriben a tancar més que a obrir centres d'ensenyament, he pensat en la sort dels pobles que han anat quedant despoblats en part perquè a partir dels dotze anys no es pot estudiar al lloc que tens més aprop. Ja no hi ha escola a Sant Jaume des de fa molts anys; ja no hi ha escola a Sorribes La Vansa i els infants han d'anar a Tuixent per sortir-ne als dotze anys i anar a la Seu d'Urgell obligats a fer una carretera, a l'hivern gelada, de giragonses constants durant uns tres quarts d'hora. El mateix passa en d'altres comarques com el Priorat.

Tuixent

I, per contrast, molts dels infants de Badalona, per dir un exemple, van a l'escola a dues cantonades de casa acompanyats per la mare, en general, amb cotxe fins la porta!

Quin món tant estrany i tant desequilibrat!