 |
| Can Novella |
Sortida plàcida a
l'Estany d'Ivars tot i la caminada de 22 km. Hem sortit de Palau d'Anglesola i deixat els cotxes a Can Novella, masia entre camps verds i arbres florits. Seguim per pista tenint sempre el sol de cara i a l'horitzó els dos Montsec que ens fan de capçalera; darrere d'ells les muntanyes nevades del Pirineu. Els tractors feinegen en els camps. Passem rengleres de pomers brotats en aquesta terra d'Urgell regada pel canal que va portar aigua i vida.
Arribem a l'Estany d'Ivars i caminem per la riba fins a
Cal Sinén on ens poden donar informació sobre el passat i el present de l'Estany. Diferents panels al llarg del camí ens van informant de la flora i la fauna de l'estany. No és encara l'època de l'arribada de les aus però podem veure ànecs i gavines que s'han endinsat fins a aquestes terres de l'interior. Dalt dels pals, fets exprés, les cigonyes estan niant. Des dels guaites les podem observar sense ser massa vistos per les aus. Un vent fort remou les aigües de l'estany i les canyes; de fet, sota aquest sol d'avui, s'agraeix aquest vent. Estem tots una mica colrats pel sol.
 |
| Estany d'Ivars |
L'Estany d'Ivars va ser una de les millors zones humides de l'interior de Catalunya. El 1951 es va dessecar i el 2005, ara se celebren els deu anys, es va tornar a recuperar passant a ser l'estany més gran de l'interior de Catalunya i un recurs important en l'àmbit socioeconòmic i de dinamització de la zona; se n'ha recuperat la memòria històrica i l'espai natural amb una important biodiversitat d'ocells aquàtics.
 |
| Verge de la Cabeza |
 |
| Vil·la-Sana |
Dinem en un berenador prop de les barques que en època de millor temps et poden passejar per l'estany i continuem seguint els camins entre arbredes fins a arribar a Vil·la-Sana. Allà, a l'interior de la Casa Vella, prop de la plaça Major, visitem
l'ermita Mare de Déu de la Cabeza, una imatge portada des d'Andújar per la duquessa de
Sessa, Teresa de Cardona, i que va desaparèixer durant la Guerra Civil. Per acabar la jornada fem una "clara" ben atesos al bar. Als afores del poble un plataner enorme ens enamora amb el seu brancatge.
Toca tornar i, altra vegada amb el sol de cara, arribem fins a la masia de Cal Novella satisfets i morenets.
La sortida ha estat tranquil·la, ben guiada pels vocals del CEC i en bona companyia. Així doncs, ens diem: fins la següent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada