L'Avi Jaume

Ets un dels grans desconeguts de la família i tant aprop que t'he tingut. La mama, la teva filla Montserrat, en parlava molt de tu; jo crec que t'admirava. Admirava la teva manera de fer i de ser, una persona amb bonhomia, valenta, bon conversador, entregat a la família i sobretot, sobretot, que feia riure molt! Sempre explicava anècdotes de com vau passar la guerra aquí a casa, a Badalona. Sortíeu al carrer i us amagàveu al darrera del gros plataner que hi havia llavors davant de casa, (ha canviat força el carrer d'en Prim) al 114 i miràveu com passaven els avions que descarregaven bombes a Barcelona: tu valent, donant suport a aquella nena que vivia una aventura i ella orgullosa i sense por perquè el pare la protegia; per a ella allò va ser un joc  d'infant quan el món anava encara a poc a poc i era una descoberta diària. També explicava com marxaves uns quants dies a buscar menjar a casa d'uns pagesos que coneixies i com, alguna vegada, t'havies hagut d'amagar, no dels nacionals, si no dels rojos perquè, això si, eres afí a la Lliga i catalanista. I l'estimació que tenies a la teva dona, la Lolita. Sempre la vas cuidar a l'àvia Dolors, la iaia malalta, tot i que les tardes de diumenge les passaves al Círcol, fins que vas deixar d'anar-hi quan van entrar els nacionals i et feien aixecar de la cadira i cantar amb el braç alçat el "Cara al Sol".
Allò va acabar amb tu,comentava la mama. Mai ho vas fer, ni mai vas deixar que els fills anessin a desfilar sota "el yugo y las flechas": eres tirant a dretes, deia, però catalanista total. Veu patir a la guerra amb quatre fills petits per tirar endavant! Veu patir perquè éreu d'església i perquè éreu catalans i per tant, no estàveu  a cap lloc; esperàveu els uns i volíeu els altres.

I l'amor i la fe que tenies en Montserrat. Fe i amor que vas traspassar a tota la família, n'estic segura. El consol que trobaves pujant a veure els monjos (fins i tot en veu tenir un amagat a casa) i les romeries amb tota la família, les caminades per les ermites, les converses i bromes que us fèieu mútuament amb l'oncle Enric.

També admirava les converses sobre política que teníeu amb la tia Lola i com us estimàveu i us respectàveu i com, de vegades, la feies enrabiar a posta

Ets un personatge que no vaig conèixer però que he après a enyorar. L'1 de març ha fet 60 anys justos que ets mort i t'he volgut recordar. Estic segura que vas ser feliç quan em vas veure tant petita en braços de la teva filla gran i que ens haguéssim entès molt bé. Jo, la teva primera néta i tu el meu primer avi i el meu padrí. Llàstima que la nostra coneixença va durar escassament 1 any, però no et preocupis, has estat sempre amb nosaltres al carrer d'en Prim