moltes de les cançons i recitals. Quan anaves a un recital t'havies de posar a les primeres files perquè així li veies la mímica i la gestualitat i t'encomanava l'esperit burlesc i de crítica carregada de raó.
No era un cantant que agradés a tothom, no era fàcil, era d'Alcoi i no entrava en els paràmetres de "l'establishment", però era dels lluitadors i dels que seguien les seves conviccions sense posar-se a les ordres de ningú. En tal dia com avui, molts records Ovidi i seguim cantant la fera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada