No, no volen que votem. No s'entén gaire, perquè el primer requisit de qualsevol democràcia és, precisament, que la gent es pugui manifestar amb el vot. És la lliure expressió, la manifestació dels pensaments i de les idees per diferents que siguin, és la norma de convivència primordial, és la primera llei per sobre de totes les altres. Qui nega això, qui intenta obstaculitzar que la gent es pugui expressar, que es pugui dir SI o NO davant una consulta, qui envia jutges i policies per a bloquejar aquest dret civil, diu molt poc de la seva creença en la democràcia.
Per què continuar utilitzant els mètodes de la por, manipulant les informacions o fent que no arribin a una part de la població? Per què la construcció d'un relat que saben que és fals? Per què presentar al que no pensa com tu com a dimoni, com a extraterrestre, insultant i negant-li la dignitat?
Aquests dies he mirat diaris i he seguit tertúlies televisives i et sorprèn com es pot donar una imatge tan fora de la realitat. Als carrers de Barcelona i de les altres poblacions de Catalunya no s'ha vist, pràcticament, cap aldarull; un milió de persones van sortir al carrer l'11 de setembre i continuen fent concentracions diàries per defensar el dret legítim i ningú, ningú, fa cap acte de violència. Per què es presenta als mitjans de l'Estat com si haguéssim tornat al començaments del segle XX amb els pistolers campant lliurament pels carrers?
Dificultats, doncs, de comprensió? Sí, dificultats de comprensió per una part de la població que ho veu des de lluny amb els mitjans que no contrasten res; per suposat, també per interessos molt marcats d'una altra part de població, la dominant, que té por, sí, ells tenen por, de perdre els seus privilegis.
Nosaltres volem, en primer lloc, poder dir com encarar el nostre futur. I, segons el resultat, autogestionar-nos de comú acord i per igual amb tots els pobles d'aquesta terra: des d'Espanya fins als confins. Si hi té dret Espanya, per què no hi té dret Catalunya?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada