Plaça Sant Jaume. 16 de setembre del 2017.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkxN0CO05zLn_2ky7KXdgwNx0wPfVWPkRK3m8fZOX7x0pABVEmW5D2ffBI8SNNxRcaIXgmk3hjFKsRdWJePzzFiB8I61fhM04rGlJHtn94V700O-_xC5HfzzQYhOPfc-gB3I_uS5U1lCY/s200/DSC01815.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtEcA2tY6UF5S3ZjXAmsxGoHyGau1DVYO0un9Zhayo3w1ah7cErb_WCKAOQATl9foYO_J_xjrVhcHtVQKJ4rkja0u1nARaiR_cNG8CGTU4UkMPSs7x05t9U1kqnas-nkTQ7Kgkh14wfcU/s200/DSC01821.JPG)
Per part de totes i tots els que ocupàvem pacíficament la plaça: gràcies! Era la salutació que se sentia en boca de tothom quan passava la nostra alcaldessa o el nostre alcalde amb la vara que li va otorgar el poble i els ciutadans en les darreres eleccions. Elegits per a gestionar, per a administrar i, també, per a representar als ciutadans i vilatans en els seus desitjos i demandes i més, quan aquestes s'ajusten a la democràcia i als drets dels pobles: individuals i col·lectius.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGsmZGBWh62lLwyfubZH9d2uxZA2LzOjWGOyxs_O3i-Vilu3ItxbVtLW3aJ_0uhmD9YHDYzKcB-k6AB0dtDaNWUHdnRtjJhsjkLtMXg-cDJEa2JAGh9PZK-uk6bZjK_97Ou_c_7FxmVnY/s200/DSC01822_1.JPG)
Hi havia molta emoció a la plaça. Hi havia molta il·lusió, molta esperança i molta alegria. Hi havia una comunió entre els de fora i els de dins de l'Ajuntament de Barcelona. Hi havia el desig comú de defensar les llibertats de tots, hi havia el compartir l'objectiu final de saber-nos poble. Hi havia unió.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsW1k9A-aYelbZJXRVBtU8ejiB_FboozfN25HKa7yf2HxFDCpnNspwEek2DffrBXLQxd9o1d7-uhA_rHwD7Av6BhhdJooTqcder4Yd3pPIS2PvZfI8JoDYkUsLuam5WUPPPvnEZjRvUzY/s200/DSC01805.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheDeIovsUVnWijGmna5UWZZ4haTITiTnPwRWHV-ZybWM0QLYrdawOXkwyFWO5kxtB_TOQWts4_QGjT1rvbIetCeeuePNXhgjqgPzu0USW8QHbx_zK1uzEi4mOBUTOcK8pJC-bJ-TxTZEU/s200/DSC01826.JPG)
No s'hi cabia, a la plaça. Fèiem un passadís per on caminaven els regidors de molts pobles de Catalunya i els membres del govern. Seguíem els parlaments des d'una pantalla gran.
Cantàvem. Sí, cantàvem. Perquè és cantant i somrient que es guanyen les batalles. Cantàvem com ho vam fer als anys seixanta i als anys setanta i com pensàvem que no hauríem haver de tornar a cantar; però hem desempolvorat cançons emblemàtiques com el "Vull ser lliure" i el "Tots junts vencerem"; hem repetit fins a l'esgotament "l'Estaca" d'en Llach i el "Cantarem la Vida" de Raimon i hem repetit el "Guanyarem la Llibertat" i el "Va pensiero" adaptada al català.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF5BMRVSexsnSgdv8z7A6fzjwbYd7ZNdEms9lAARlJyM8IJEs3jQ-H1VgmGFwKoiC96Yf8a0Xaq0vXy-81Oa9YWU3DZ_ZkwzyZXNaCCrrbEHNPoK2BZ0hxAf3mBkv5EIXQEElyaL2_Rwc/s200/DSC01833.JPG)
I ens hem sentit més forts, més valents i més esperançats.
Ha valgut la pena viure-ho.
Hem demanat poder votar com qualsevol país normal perquè creiem en la llibertat d'expressió, d'opinió, en defensa dels nostres drets i dels drets que tenen tots els ciutadans arreu de l'Estat.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSs55P1qkKit7avlQzCopSfZWeelrQtTbDDi7I5y1DZmluoxNrjf4R63sO1rhzEp-zlWdYh3lROmUbklbOPZxiN1aBTQWVYOg4w8xAcBdIODdGYV3XFTaCuucEgnibCEedoBBdnz4RjqM/s200/DSC01803.JPG)
I hem escoltat els parlaments abrandats de molts alcaldes i alcaldesses que, amb la vara a la mà, saludaven a tothom. I hem sentit el President i el Vise-President d'una Catalunya que volem Estat. I hem somrigut i hem confiat.
I hem sabut que tornarem a la plaça tantes vegades com faci falta, en aquesta o en cada plaça de cada poble, sigui gran o sigui petit, perquè ens sentim poble i SOM!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada