Avui és 1 de maig. La festa dels treballadors, diuen.
A fe que jo, en Brut Izia, no he fet pas festa, ans al contrari, he treballat, aquesta passada nit, més que mai!
El meu amic Neptú, déu del mar, els rius, les inundacions, les sequeres i els terratrèmols, em va demanar ajuda i, com que jo sóc de bona pasta, em vaig dir, au! Brut, que després, igual li podràs demanar un favor tu a ell. I aquí estic, a Badalona. I, perquè a Badalona? Doncs, perquè Posidó va venir la setmana passada amb tots els déus de l'Olimp a passejar per la ciutat i fer vida amb els romans d'aquesta Baetulo que no ens ha ignorat mai. Crec que s'ho van passar bé veient les quadrigues i els soldats de la legió desfilant pel carrers tal com es feia temps era temps.
Van anar a caminar per la platja amb tot el seguici al darrere; hi havia Juno i Venus i Minerva, Mercuri amb molta feina, per allò dels lladres, Diana i fins i tot Mart! Tots acompanyant a Júpiter i a Plutó.
Oh! i resulta que es van banyar tot i la frescor de l'aigua.
Llavors se n'adonaren que el fons del Mediterrani estava que feia pena! Ampolles, llaunes, cordills, taps, rates, plàstics i plàstics i més plàstics.
I és clar, no van poder nadar bé. I què van fer? Doncs, gran idea!, trucar-me a mi, a Brut Izia, que tot ho soluciona!
Jo m'estava prop de la costa, allà on desemboca el Besós, que ja no és el que era, prenent el sol entre les xemeneies de la FECSA, que ja no són el que eren! Ara ja ni treuen fum!
Oi!, recordo que fa uns quants anys tot això era una altra cosa; les tres xemeneies fumaven, la Bòrax anava a tot drap i la Cros feia un sutge negre que arribava fins a Montgat i s'ajuntava amb el lleixiu. Allò eren pudors, i no ara, que tot és tan asèptic.
L'aigua tenia tots els tons passant del marró al lila, al color de xocolata i al negre de quitrà. L'oli hi surava.
Ara ja no, tot allò s'ha acabat, i no sé què dir-vos, però jo, com a bon dimoniet, m'hi banyava a gust: la sorpresa era veure que s'he m'hi havia enganxat a la pell cada vegada, si quitrà o algues.
Però els déus de Baetulo ho van reformar. Vam estar un període llarg netejant, nosaltres, els de l'infern! I això sí, ho hem deixat força correcte. Fins i tot el Besós ha canviat del marró brut a l'aigua quasi transparent per on s'hi passegen ànecs i gavines.
I ara que semblava que ho havíem aconseguit, resulta que es continua embrutant. Des dels vaixells, des dels iots, aquí i allà, els corrents marins transporten els plàstics i ampolles amunt i avall; els peixos queden ofegats i neden més morts que vius.
He arribat doncs, amb tota la càrrega i així que he sortit de l'aigua ja he vist que alguna cosa no anava bé. Els de l'Olimp s'han pirat. I a mi m'han deixat plantat a la sorra, una mica sol. A l'altra cantó de la via del tren, mirant entre cables i palmeres, hi veig uns cap-grossos que em vigilen, uns petits dracs que em miren i un drac més enorme que m'ensenya les dents. I una parella de gegants ensenyorits del passeig.
No hi ha cotxes, ara, això sí, hi ha molts fils que travessen de nord a sud, unes balles, una via de tren, i gent que passeja i em fa fotos com si jo fos un estrany vingut d'alta mar.
I ara no sé si m'han agafat per brut o per net! Potser han pensat que els venia a tirar les deixalles, però no, els he netejat l'aigua. El terra no els el netejaré que ja seria massa! Ho dic perquè veig llaunes a la via i peles de taronja fora de les papereres i paperines per la sorra. però jo només obeeixo a Neptú i si es passen em queixaré a Plutó!
Espero que em diguin què hi faig aquí i que em deixin anar aviat: m'endinsaré al mar que tinc al darrere i tornaré a jugar amb els peixos —tan bé que hi estava, jo— i prendré el sol en una illa deserta, que aquí hi veig massa gent. Oh! i sembla que la setmana vinent encara n'ha de venir més; he sentit que vindrien els nens i nenes de tot Baetulo: Plutó m'empari!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada