Messies participatiu i Pau Casals

Avui hem fet festa de cants però no de jornada musical.

Amb les companyes i companys de l'Associació Messies Participatiu hem gaudit d'un dia esplèndid pel Vendrell, tot fent la Ruta Pau Casals. Hem homenatjat d'aquesta manera un dels músics més importants i més estimats de casa nostra.

Hem recorregut els carrers i places de la vila guiats per la Carlota, ànima i puntal de l'Escola Municipal de Música del Vendrell que ha estat en tot moment al nostre servei. L'escola de música és un local gran, lluminós i agradable amb tots els avenços tecnològics més adients per a passar de la millor manera vetllades musicals i concerts i per iniciar i formar als infants i adults en la formació i aprenentatge de la música. La Carlota ens ha sabut encomanar la seva passió per la feina ben feta i per al seu poble. Segur que El Vendrell mereix una parada i fonda dels millors músics i cantaires!

La visita a la casa nadiua de Pau Casals ha estat interessantíssima. En un tros ínfim de carrer s'hi van trobar dos grans artistes de Catalunya: Pau Casals, músic i Àngel Guimerà, escriptor que té la casa nadiu ben bé al costat de la de la família Casals.

La noia que ens ha explicat la vida de la família Casals i la del mateix "Pablito" ho ha fet amb una passió desbordant i amb una estimació cap al mestre que s'ha traslluït en cada una de les seves paraules; amb gent així, El Vendrell pot ser i és el bressol millor que poden tenir els artistes! 

A la casa s'hi guarden els records d'infantesa del Pau Casals i els primers instruments que va tenir com la carbasseta que va fer servir per iniciar-se en el món musical: una carabassa, una corda i una voluntat de ferro feren d'aquell nen el més gran violoncel·lista de tots els temps. Carrera que va quedar truncada, com tantes d'altres!, a rel de la guerra civil i que obligà al Pau a exiliar-se, primer a Prada del Conflent i més tard a Puerto Rico. Però deixem això per a més endavant.

A l'església parroquial es guarda encara i sona meravellosament bé l'orgue que ja havia tocat el pare de Pau Casals i ell mateix. El seu organista actual, Jonatan Carbó, és un amant de l'orgue. Ens ha explicat tots els secrets dels tubs i manxes que conformen l'instrument, la seva història, els seus registres i pedals. I ens ha fet un petit concert amb nosaltres al costat de l'orgue. Concert que hem acabat amb les notes de l'Al·leluia de Haendel com no podia ser d'una altra manera.

Avui, al Vendrell, tot traspuava música: places on hi havia infants aprenent a tocar timbals, comparses que feien el seguici amb trompetes, flautes i gralles, amb els nens i nenes darrere i amb els adults seguint el compàs, preparació d'escenaris per a la música..., des de dalt el campanar, el Tobies, l'àngel de l'església i company estimat de tots els vendrellencs, s'ho mirava giravoltant sobre si mateix; crec que des de baix l'hi hem vist l'esbós d'un somriure!

Seguidament un passeig per la platja de Sant Salvador, encara buida de turistes però amb una calma de mar platejada i sorra daurada que ens ha agradat.

Dinar de germanor al restaurant el Xaloquell no sense beneir la taula a càrrec d'un dels pocs tenor que hem tingut avui.

Després, visita a la casa de Pau Casals a Sant Salvador.

El seu recorregut a Prada del Conflent on va iniciar els concerts del Festival de Prada, el seu itinerari cap a Puerto Rico, la seva constància en reivindicar la pau al món i la presència de Catalunya per tot on anava. El concert a la Casa Blanca, la relació amb la Marta i els músics que l'anaven a veure, l'enyorança de Catalunya i el discurs que va fer en rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Els nostres sentiments i emocions a flor de pell. No per molt sabuda aquesta història ens deixa d'emocionar. La seva senzillesa, el seu coratge i els seus valors en la creença d'un món en pau i un respecte cap al seu país ens haurien d'esperonar a tots plegats en la situació actual.

Hem passejat pel jardí tot ell amb aroma de la rosa Pau Casals, ben blanca, ben lluminosa.

I hem acabat la jornada escoltant un concert de cel·lo que ens ha donat Francesc Minguella de Sant Llorenç del Penedès. Amb una copa de cava a la mà, amb el teló de fons del mar que va agermanar Catalunya i Puerto Rico, en Francesc ens ha fet un itinerari per la història de l'instrument des del barroc fins a la música contemporània tot tocant petites peces que han fet la nostra delícia de melòmans i cantaires.

Ha estat doncs, una jornada musico-cultural molt agradable i ben organitzada per la Junta de l'Associació a qui regraciem el seu esforç per tirar endavant aquest projecte que ens il·lusiona a tots i totes.

Esperem tenir més jornades com aquesta i, per descomptat, esperem fer algun concert a l'Auditori de l'Escola de Música!