Associacionisme

El dia 4 de juny se celebra el Dia de l'Associacionisme Cultural a Catalunya. Una data estipulada per la Generalitat de Catalunya el maig del 2014 i que ha significat la valoració de l'esforç i l'activitat de les Associacions al nostre país. 

Una característica de Catalunya és l'organització de la seva societat en associacions culturals i socials que creen una xarxa d'activitats a tot el territori, comarques, ciutats i pobles.  Associacions de tota mena: corals i orfeons, literàries, ateneus, veïnals,  de música tradicional, castellers, sardanístiques, de festa, científiques, d'arts gràfiques, de fotografia, de muntanya, d'esports, d'esplai, d'escoltes, de recuperació del medi ambient o de conservació de la natura, de rehabilitació del patrimoni cultural o arquitectònic, de suport a col·lectius en risc social o discapacitats... Es podria dir que allà on més de cinc persones comparteixen un objectiu comú d'oci o d'aprenentatge en surt una associació. El ventall és enorme. La majoria sense ànim de lucre, portades per una gent que voluntàriament s'hi esmercen i hi treballen abnegadament. Moltes d'elles amb poc pressupost, diríem que amb més gana que pa, però això no en detura l'activitat.

Gràcies a això s'ha salvat, moltes vegades, la conservació de llocs i edificis, de material inventariable, de col·leccionisme...,  d'interès del patrimoni cultural.

La gent té necessitat de tenir objectius en comú, d'aprendre, de gaudir de les relacions personals. Tampoc és que calguin grans estructures. Recordo l'Associació Retaules de La Vansa; una associació nascuda per la necessitat de rehabilitació d'uns retaules en mal estat que estaven amagats a les ermites de La Vansa; com la gent nadiua dels petits pobles de La Vansa i la gent forana hi vam prendre part, coordinats per Mossèn Ramon Anglerill, i com, després dels esforços, es va aconseguir retornar tot l'esplendor als retaules gòtics que ara són darrere els altars de les esglésies i ermites de la zona. Valgui això com a exemple!

I què podríem explicar de les corals, d'unes persones que gaudeixen cantant juntes, assajant a deshores i moltes hores, la majoria sense coneixements musicals, que fan despeses personals cada vegada que s'organitza un concert. A mi em pregunten: i pagues per cantar? Corals més famoses i no tant, i esdeveniments col·lectius com els concerts participatius que apleguen més de quatre-cents cantaires, emocionats i amb els nervis a flor de pell, però amb la il·lusió de cantar junts sota la batuta de directors entregats.

El CAOC, forma part d'aquesta xarxa. Una associació cultural que té per objectiu l'agermanament amb la cultura i el territori occità. Dues nacions sense estat. Dues nacions cosines-germanes que han compartit al llarg de la història fets històrics, lingüístics i culturals. Dues nacions amb problemes de supervivència encara avui en dia.

 Penseu que ni el tema de llengua està salvat del tot ni a Catalunya ni a Occitània. Els catalans encara no podem anar al cinema en occità ni en català tot i que les dues llengües són oficials al país; l'occità des del 2006 amb l'Estatut de Catalunya i per ser la llengua pròpia de la Val d'Aran. Sempre dic que, quan pugui anar de viatge amb una guia turística editada en català o pugui llegir la revista Hola, posem per cas, en català, a la perruqueria, haurem fet un pas més. Sí, sembla broma, però perquè no he pogut fer Pedagogia i Psicologia amb manuals editats en català, fora de les edicions de Rosa Sensat i poca cosa més? No parlo dels anys cinquanta i seixanta!

I si els catalans estem així, què dir dels occitans i l'occità? Espero que amb el Decret d'oficialitat de la llengua occitana a Catalunya, els aranesos ho vagin tenint més fàcil i més ràpid.

El CAOC, doncs, es dedica a això. A fer formació en llengua occitana, a fer xerrades i conferències sobre temes occitans, tant en occità com en català; a fer tallers de dansa i de música tradicional, a fer tallers de cançó occitana amb el projecte posat en poder aconseguir formar una coral; a fer passejades i visites a barris i museus de Barcelona per qüestions històriques relacionades amb l'agermanament occitano-català; a fer sortides en terres occitanes i catalanes. En definitiva, en potenciar la cultura i els lligams amb els occitans. encara que sigui pujant cada any, el primer cap de setmana d'agost, al Port de Salau o anant a l'Escòla Occitana d'Èstiu per a donar a conèixer la cultura catalana als occitans.

I tot plegat gràcies als socis i sòcies de l'Entitat i a les persones voluntàries que ajuden.

Una Entitat més dins la Xarxa de l'Associacionisme. Una Entitat que vol créixer somiant que la seva tasca no serà en va. Una Entitat que, com totes, necessita de l'ajut de tots!