divendres, 1 de maig de 2020

A cal Coix de la Vall (Relat de l'Enric)

Si, vés cridant, vés cridant. Que t’ho penses, que sortiràs. Una ocasió així...
Me l’he ficada ben al pot, aquesta meuca: estava embadalida amb mi, enganxosa, ensucrada...
I aquell home poca-pena que tenia per marit. Acabarà bé aquell també. Poc s’ho espera, el paio.
M’ha sortit rodó; poc m’ho podia pensar jo, el dia de la tronada. Ben moll estava: em deixaran entrar, vaig pensar. Un cop dins, ella ja no em va deixar de petja que diuen. Tot el dia davant i darrere, no me la podia treure de sobre. Prou que va convèncer l’home perquè els fes les feines. Un esclau, jo! M'ha fotut fer de tot amb l'excusa que sóc jove i fort. Tot per quatre peles, una escudella i un jaç. Estava per marxar ja i dir-li el nom del porc; no es tracta així un treballador, ni tan sols podia anar de tant en tant a fer una canya al bar del poble. No és bo l'alcohol, em deia; a més, jo aquí tinc un vi de lo milloret, amb això n'hi ha prou; en pots agafar un petricó cada dia. Entre ell que és un agarrat i la seva dona una meuca, em tenien ben fastiguejat. Em vaig quedar, al principi, perquè no tenia ni on anar a fer petar els meus ossos. Havia hagut de fugir tan de pressa de Sant Hilari per culpa d'aquella altra tanoca que no havia vist mai cap home, que, cames ajudeu-me!, vaig anar a raure aquí a causa de la tronada. 
A Sant Hilari, va ser tota una història també. Primer, em feia gràcia la Dolors, més jove i ben posada que aquesta d'aquí, per descomptat! La Dolors sí que traginava tot el dia amb les ampolles d'aigua del manantial, cada dia me'n guardava una, que l'aigua és saludable, em deia! Jo li rebatia: on hi hagi una bona cervesa! No parava de fer plans de boda! I a mi, que em lliguin, que voleu que us digui; sóc au de vol, jo! I finalment s'hi va posar pel mig son pare, que no em podia veure ni en pintura. 
Un bon dia, se'm presenta al davant mentre jo estava donant una volta pel Torrent de la Font del Gavatx i va i se'm posa a cridar com un energumen. Sense faltar al respecte, eh!, li dic, que si la seva filla s'ho inventa tot, jo que voleu que hi faci, prou que aguanto, jo... Malparit que em contesta, amb la meva filla t'hi cases demà mateix!, em replica, que si heu fet Pasqua abans de Rams, ara ho hem d'arreglar. Si home!, aneu begut!, que me li encaro. I se'm va encendre la sang, ell s'ho buscava! Un cop per aquí, un cop per allà i me'l vaig treure de sobre. Va relliscar pel barranc, moma que anava!
Després vaig saber que l'havien trobat sense sentits i de pet a la caixa. Està clar que vaig marxar d'allà tot seguit!
Però, que voleu que faci si em van al darrere; això deu ser la meva fatalitat, anar a parar a mans de les dones! Ja sé que sóc jove i de bon mirar i tinc una mirada celestial que les encaterina, no hi puc fer més!
La Carme m'anava fent confessions de la seva vida matrimonial: no puc més, sóc una esclava de la cuina, no em deixa sortir, no em deixa ni anar a la perruqueria, és un gelós i un desconfiat... I a mi què m'importava la seva vida de misèria! Fins i tot m'explicava com n'era de maldestre, al llit: amb pèls i senyals, quin fàstic! Jo, com que sóc tan considerat, l'amoixava una mica. D'aquestes explicacions va anar a parar a la mort de la sogra. Allò em va picar la curiositat. Encara en traure suc d’aquí!, em vaig dir. I vaig continuar la comèdia: que si un ullet per aquí, una “ tocadeta” per allà, petonets, galindaines, amoretes... hi havia dies que em venia basca, però bé s’ho valia; l’herència que van cobrar era un bon picot! I de mica en mica, ella mateixa va fer el pla. De pel·lícula, va dir. Sí, sí, de pel·lícula..., jo vaig perfeccionar el guió.
En aquell traster hi havia de tot i quan vaig veure la benzina ja ho vaig tenir clar. Amb una bona tallada de fusta seca i bones bales de palla emmagatzemades, podia passar de tot. Ella va tornar de mort a vida quan li ho vaig comentar. I va començar com l'altra: que si París, que si el niuet d'amor, que si festes i ballades.
Vam anar planejant "l'asunto" i jo pensant en "el negoci". Anem a comprar, Tomeu! —va dir la Carme al calçasses! M'acompanya l'Enric perquè no podré carretejar el carro tota sola. Tornarem de seguit.
No vam tenir cap problema, no sé exactament què es va inventar per a poder treure-ho quasi tot. Es devia fer la melangiosa davant el director de l'oficina, vés a saber! Una caiguda d'ulls, un somriure amb aquella cara de no haver trencat cap plat...
I ara ja està, tot consumat. Fins a l'últim detall. El que vam programar i el que he afegit jo, el que ella no ha previst en el seu guió de pel·lícula.

—Sí. Crida, crida, bleda, així t’ofegaràs més aviat!
M’he d'afanyar amb aquest trasto de cotxe. No sé per què, amb la milionada que tenen, no se n’han comprat un de nou, tant que li agrada fardar a ella pel poble. Quan sortia i s’arreglava d’aquella manera semblava una pepona! I el marit cornut!
Caram, com més hi penso més m'adono que m’ha sortit que ni pintat! Un a la garjola, perquè ella ja se n'ha encarregat d'avisar la bòfia; l’altra encara es basqueja cridant. I jo, representa que ja sóc molt lluny, kilòmetres que posaré pel mig. I amb el sarró ple.
Caram, quins pulmons té, encara crida.
Au, maco, trastet, vinga, engega d’una vegada, a veure si encara em trobaran aquí, que ja seria mala sort.
Ara! Ja era hora. Endavant, nano, fot-li canya! A tota merda, que ja he perdut prou temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada