L'ESBARZER
La mata punxosa
d’un vell esbarzer
volia fer roses
igual que el roser.
La fada dels boscos
li digué severa:
-La rosa és la reina
de la primavera;
de flors tan boniques
tu mai no en faràs
però tant com ella
també punxaràs.
…I qui no es conforma
és perquè no vol:
la claror de lluna
no és com la del sol!
Joana Raspall
LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)
A la fira de les rosesa firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
DINS LA TOMBA DEL FENICI
Dins la tomba del fenici,
a on hi creix l’esbarzer,
hem llegit que al sol darrer
no es pon l’amor, és inici.
Blanca Llum Vidal
Nosaltres i tu, 2011
ESBARZER
Si són ulls,que no siguin nosa
per al record.
Que siguin clars,
clares guspires on es congria,
de la bondat, el somni bo,
i de la vida, el moment viu
--o aquell que ho fou--.
Que siguin ulls, i la nineta
que tu em clavaves,
astorada, indolora,
un esbarzer per al desig.
O la clariana tota sola,
on res no espera,
i és ella el bosc,
i el desconcert
en la fondària dels teus ulls.
Francesc Parcerisas
Avui un esmorzar tranquil i fluïnt amb la tranquil·litat d'aquests poemes. M'agraden tots però em quedo amb el de la Joana Raspall.
ResponEliminaSí, a mi també m'agrada el de la Joana Raspall i el del Parcerisas, cada vegada que el llegeixo, m'agrada més.
Elimina