Quatre turons i un poblat ibèric de Badalona

Ja que estem municipalitzats, traiem el que de positiu té la situació i aprofitem per conèixer o tornar a conèixer el nostre entorn més immediat. Segur que hi ha llocs encara desconeguts per a cadascun de nosaltres, segur que hi ha llocs que fa temps que no s'hi ha anat, segur que hi ha llocs als que agrada tornar perquè, quan s'hi va anar, t'ho vas passar bé, o en guardes un bon record, per les persones que t'acompanyaven, per la significació d'una etapa de la teva vida, pel que representa com a ciutadana o com a excursionista..., per mil i una raons de cadascú de nosaltres. Doncs, ara és el moment i no podem deixar passar aquesta oportunitat que ens ofereixen amb safata.

I, totes les ciutats, per més urbanes i poblades que siguin, tenen els seus racons!

A Badalona tenim la Serralada de Marina, la Conreria, Canyet i diversos turons per fer-hi una passejada o una caminada amb diferents nivells de dificultat.

Per tant, ja que tinc adquirit l'hàbit de sortida dels dijous, continuo sortint, per fer esport, que ara queda molt bé, però perquè m'agrada la muntanya i m'agrada conèixer llocs nous o reviure els coneguts i m'agrada respirar aire i m'agrada la sensació de llibertat i m'agrada...

Aquest dijous 14 de gener del 2021 acabat d'estrenar he fet alguns turons que envolten Badalona. Podia haver començat a caminar des de casa mateixa, però m'ha fet mandra i penso que si han posat mitjans a l'abast per a estalviar pujades en asfalt, val la pena aprofitar-ho. Per tant, he agafat la B26, ai, no!, la M26!, fins la parada de Bonavista, un cop passada la B20. Un tros de pujada pel carrer costerut no ens la podem estalviar i, un cop dalt, una bona vista de la ciutat: els que viuen aquí, estan airejats, però els aires són nets i poden contemplar les sortides de sol sense impediments i poden veure el mar brillant amb la seva llum reflectida a l'aigua.

Des d'aquí i cap a l'esquerra comença un corriol que puja en suau pendent fins el primer turó d'avui: el Turó d'en Folch, un petit monticle, un rocam amb poca base des d'on albirem la costa de Badalona i la de Barcelona, amb les tres xemeneies de Sant Adrià i l'hotel Vela, per un cantó i la Conreria per l'altra; a primer terme l'església del Canyet. Els pins mediterranis es retallen en el cel blau i et sents com a casa.

Continuo el corriol que al cap d'una estona desemboca en un mirador empedrat, just quan som al Turó d'en Boscà, que ens permet veure una mica més de costa,

Un tros més enllà arribem al poblat ibèric del Turó d'en Boscà, protegit amb una tanca de ferro esberlada i oberta per un cantó. El recinte està força ben conservat, inclús sobta no trobar-hi deixalles pel mig ni grafitis ni malvestats. El vent fred d'avui hi espetega amb força i el sol no arriba a escalfar i t'imagines els ibers badalonins aguantant temps climatològics pitjors que els d'ara, traginant eines i fent treballs amunt i avall del turó, sense les nostres comoditats, però, això sí, gaudint d'un cel blau com el d'avui, d'una sortida de sol pel mar i d'una posta amb tots els colors vermellosos amb la serralada retallada del darrere.

Continuant el corriol que s'eixample entre matolls de ginesta per florir, travessem la carretera que va a Can Ruti per la rotonda d'una mica abans del Centre Residència de Profunds. 

Davant mateix del pas de vianants, continua el corriol en davallada. El camí, marcat per bicicletes i motos que deuen fer-hi l'agost per aquí, va baixant entre pins i pinassa fins a trobar l'entrada de Can Miravitges, ara Escola de Natura. Ja hem vist la seva blanca silueta des de més amunt, quan també hem pogut contemplar entre les bardisses, els merlets del castell de Godmar. Es continua el camí que passa per darrere la masia i s'agafa un corriol a l'esquerra; al cap de poc, si anem altra vegada a l'esquerra, podem pujar al Turó d'en Miravitges, modest i ple de pinassa, amb un rocam que s'amaga entre la vegetació.

Baixant del turó, passem per sota l'estació elèctrica i caminem entre canyissars fins a desembocar a  l'esplanada de lleure que conforma la Font del Pop. Una estora de fulles seques, uns troncs enormes d'arbres despullats que enlairen les branques cap al cel i juguen amb el contrallum que fa el sol. La Font del Pop raja i forma un riuet petitó d'aigua cristal·lina. Poca gent pels voltants, a no ser algun excursionista solitari com jo. Val la pena reposar aquí.

Ara toca pujada! Una pujada forta i pesada, pels solcs que han deixat les pluges i que han acabat de construir les motos en aquest sòl de sauló aixaragallat. Hi ha moments que sembla que es camini per un canyó profund, de parets altes. Recomano sortir del sot i anar seguint per dalt encara que es trepitgin matolls, anar parant i girar-se per veure el que es deixa enrere —l'hospital de Can Ruti i els edificis que havien estat tres escoles a les que vaig dedicar moltes hores—, tornar a mirar endavant i seguir pujant; es deixa passar algun excursionista que més que caminar, corre i s'arriba a una torre elèctrica; continuem pujant cap a l'esquerra fins al Turó de l'Home, el més alt que farem avui. El noi que corria ja ha passat de llarg quan jo encara bufo. Des d'aquí, un mirador excels sobre el petit territori municipal i metropolità, petit si pensem en els metres quadrats que ocupa amb relació als totals dels del país, encara que s'hi concentri la majoria de població.

Tornem a baixar fins la torre i just per davant segueixo un corriol que no havia fet mai, però que va carenejant entre matolls de garric i romaní per anar baixant al cap de poc amb un fort pendent esllavissat pel tipus de sòl i pels rastres de motos i bicicletes sempre presents que fa que, en alguns moments, sigui més segur baixar de cul.

Al cap d'una estona anem a parar a les darreres cases del Mas Ram. Per estalviar-nos travessar els seus carrers, podem seguir el camí que ens deixa al lateral de la B20. S'ha acabat el sòl de terra i ja fem asfalt. Cal passar per sota la via ràpida a l'alçada del Macro, baixar per la riera de Pomar i després per la riera de Canyadó, avui en dia urbanitzada, arribar a l'escola Lola Anglada a la 13 h, hora de sortida dels nens i nenes i recollida de pares, mares i avis, entrar pel passeig que porta cap a Ca l'Arnús i travessar cap a Can Solei per sortir pel carrer Seu d'Urgell i ja des d'aquí, arribar a casa.