Porta de maig
"Verda la porta de maig, com els brots que mou el vent i com l’aire que
prendria el barret de la noia si no hi clavés una agulla de maragda.
Maig de perfum de muguet, alhora planta de sort i de verí, mortal i
delicada ‘convallaria majalis’, el lliri de la vall, que escrivia Balzac
Noia
de primavera que surt per la porta de les roses, les falcies i les
orenetes acostaran el seu vol per mirar-se als seus els ulls mareperla,
reflex del núvols flonjos. Seda groga a la cintura, com la que vestia
Carlota a Weimar, tan lúcida i inspiradora d’amors suïcides. Thomas
Mann, Goethe, Weimar, Werther... Aquells aires verds sota el ginkgo fet
portar del Japó pel poeta, qui sap si arribaran a la noia que es disposa
a sortir. Potser no sap ni qui és Carlota. Llàstima, perquè s’hi
assembla. Ella deu ser francesa i porta un ram de muguet al pit, perquè
li doni sort en la seva minúscula bellesa".
Bloc d'Olga Xirinacs, 2/05/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada