Montserrat, uns dies amb la moreneta

Crec que ja he estat a Montserrat amb tota mena de climatologia possible: amb sol, amb calor, amb cels blaus i lluents, amb núvols, amb pluja i amb neu; amb boira, aquesta boira que, de vegades, es queda enganxada a les muntanyes o que corre per les seves escletxes jugant amb les formes serrades, que transforma el paisatge i que li dona un esperit fantasmagòric on ressalten els troncs dels arbres talment braços que vulguin deslliurar-se'n; o la boira ploranera que va gotejant de les fulles del marfull i les alzines; o, tant compacte que no arribes a veure més enllà del nas.

I aquests darrers dies han estat canviants, entre núvols pluja fina i boira; i alguna escadussera llenca de sol.

Així i tot, es gaudeix sempre, Montserrat! El repòs i la calma quan tanquen les botigues i els visitants en marxen i quedem tan sols els allotjats per uns dies. Molta gent em comenta què hi faig a Montserrat, si ja m'ho conec tant, què hi ha per fer, no t'avorreixes? A Montserrat, com a tot arreu, sempre hi ha racons per descobrir, sempre hi ha caminades o passejos per fer. Respirar la natura en cada estació de l'any. Llegir i badar o, simplement, no "fer" res. I trobar-te com a casa.

També molta gent hi troba una explicació religiosa: Ets molt catòlica, oi?

Per mi, Montserrat depassa i agrupa diferents aspectes i crec que no cal ser catòlica o creient d'una determinada religió per fer les coses. Montserrat és natura, és religiositat, és espiritualitat, que potser és diferent de religió; és cultura i és història d'un país; és simbolisme i reivindicació i lluita per la terra i per una determinada manera de ser,  una manera catalana de ser al món; és recolliment i meditació, d'aquella que convida a trobar-te a tu mateixa, o si més no, a intentar-ho. Naturalment que hi ha molts més llocs on poder viure i reviure i m'agrada tenir curiositat per descobrir-ne i conèixer-ne de nous, però, també agrada retornar als llocs coneguts i viscuts i fer-los teus revivint moments, llocs i situacions que et serveixen de referència temporal i espacial.

Tampoc hi vaig tant a Montserrat; això sí, hi vaig cada any. I m'hi trobo bé i amb això possiblement ja n'hi hauria prou. I aquest final d'abril hi he tornat aprofitant la celebració de la seva festa grossa. No he pogut caminar gaire pel temps, però he passejat i llegit i he jugat amb la boira i... fins i tot he treballat!

I quan en marxo sempre penso que m'hi quedaria algun dia més; me n'acomiado dient-me a mi i a les muntanyes i a la moreneta que tornaré. Això fa de bo de ser als llocs, pensar sempre amb un retorn, amb una possibilitat més, per repetir i per avançar, per no quedar-se estàtica i per omplir els dies amb allò que et fa feliç.