Al cap d'uns metres passada la cabana, un cartell a la dreta indica el caminet cap al cim que ja es veu al fons, amb la seva forma característica. Al començament se segueix bé, però després és una mica perdedor: hem de tenir en compte que cal travessar un camp llaurat i cal anar pel marge. La sort és que el cim el veiem tota l'estona i només cal dirigir-se sempre endavant. Un cop rodejat el camp, segueix el camí, en compte de no perdre'l, ja que es perd entre el rocam. Unes fites ens ajudaran a seguir-lo sense desviar-nos gaire i no anar directes al barranc. Trobem al nostre pas les restes del vilatge de Montessor i el seu castell, sembla que d'origen àrab del qual en queda tan sols una paret mig amagada i confusa entre les roques. Pugem quasi en escaleta. Per arribar al cim hem de fer-ho a través d'una estreta escletxa de la roca. Tan estreta que no s'hi pot passar amb la motxilla a l'esquena, ni encarant el forat de cara. Cal haver perdut
uns quants kilos i provar-ho de perfil, però llavors, els que som curts de talla, tenim la dificultat de fer els passos amb un aixecament de cames prou necessari per enfilar-nos per la roca. Són uns 4 o 5 metres que falten fins al cim, els que ens podem ajudar amb una corda. Així i tot, haig de desistir: o m'encallo o no puc fer la passa! O sigui que decideixo que ja he arribat! Des d'aquí hi ha una bona panoràmica del pantà de Santa Anna, una llenca d'aigua en aquest terreny sec.
Cal tornar enrere i desfer un tros de camí, però decantar-se cap a la dreta seguint el que sembla un corriol una mica més fressat, però perdedor; tornar a travessar el camp i el camí està una mica més marcat. El seguim fins a retrobar la pista que havíem deixat tot sortint una mica més avall. Durant tot el caminet tenim a la nostra dreta unes magnífiques vistes del pantà.
Ara ja només ens queda seguir la pista cap avall per tornar a l'ermita.
Passem el mas Garreta envoltat de romaní florit, molt florit, tan florit que fa un goig i dona un color blavós i blanc a tot el paisatge. Passat el mas trobem un bon exemplar d'alzina, monumental, amb una gran capçada i sota la Font de l'Horta brollant amb força i deixant un petit "pantà" ple de plantes aqüíferes.
Molt poca gent pels voltants, és a dir, ningú, si no fos per una bicicleta que derrapa darrere nostre i ens dona una mica d'espant amb el soroll ja desconegut de la civilització.
Arribem a l'ermita de Sant Salvador per dinar sota les alzines en un moment de pau i relaxament. Des d'aquí provo de seguir una pista que em portaria cap als peus del pantà de Santa Anna, però els baixos del meu cotxe no estan fets per això i giro cua no sense, abans, parar-me al mig del camí i fer un bon ram de romaní per portar a casa.
I si encara us queden ganes de voltar una mica més, us podeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada