Cal descobrir nous camins i retornar-hi. Cal avançar i retrocedir. Cal estar oberta i saber aprofitar els moments per viure plàcidament i amb energia tot allò que se'ns posa a l'abast.
El Monestir de Santa Maria del Bellpuig de les Avellanes, més
comunament anomenat Monestir de Les Avellanes, ofereix aquest relaxament, aquesta voluntat de les coses simples, aquest desig d'encetar i revisar èpoques noves i passades. Compren un conjunt d'edificis: el monestir medieval, l'hostatgeria i un habitatge religiós ocupat per una comunitat de germans Maristes. Antigament de l'ordre dels premonstratencs (Magdeburg, Alemanya), la seva vida se
centrava en el treball, la pregària i la penitència. El 1148, procedents de França, oferiren ajuda a Ramon Berenguer IV en el setge de Tortosa i aquest els va donar un ampli espai a Vallclara, a la diòcesi de Tortosa. El 1158 es van instal·lar al Mont Malet, a la diòcesi d'Urgell i fundaren el monestir de Bellpuig el Bell, prop de Vilanova de la Sal. 
Més tard, Joan d'Organyà, conegut per Sant Cap, rebé en donació per part del comte Ermengol VII el Mont Malet i els terrenys del voltant. Bellpuig el Nou, o de Les Avellanes per ser proper al poble del mateix nom, començà a aixecar el claustre i es va fundar el 1166. El 1174, Ermengol VII d'Urgell perdé la vida en una emboscada i fou enterrat al monestir. La història continua amb els comtes d'Urgell i els seus sepulcres del Panteó dels comtes d'Urgell, quatre veritables peces mestres que ja no són al monestir. Per veure-les, haureu d'anar al Museu The Cloisters del Metropolitan de Nova York. Tot i això les restes dels comtes descansen en unes arquetes molt senzilles dins del monestir.
Aquesta i d'altres històries formen part de la història per molts de nosaltres ignorada durant molts anys i que crec que hauríem de saber i tenir curiositat per esbrinar del nostre país.
Però, a part de conèixer història, també podeu fer bones sortides des d'aquí. Des de Les Avellanes podeu anar a peu fins a Os de Balaguer passant per camps ara verds, camins una mica polsosos i descobrir el terreny sec i agrest d'aquesta terra d'ametllers, oliveres i vinya. Una pista acolorida de ravenissa blanca, que traspassa algun camp, s'emmiralla en una gran bassa un cop travessada la carretera que va de Balaguer a Àger i albira el campanar d'Os de Balaguer molt 
abans d'arribar-hi. Cal pujar al poble dels campaners. Situat als Aspres del Montsec, ja va ser una fortificació musulmana al segle IX, conquerida per Guerau Ponç II de Cabrera el 1116. S'ha fet famós als nostres dies per la trobada de campaners que se celebra el darrer diumenge d'abril. El poble, situat dalt d'un turó a la riba del riu Farfanya conserva encara el castell d'Os d'origen àrab. Una altra història per descobrir! Podeu retornar al monestir per una pista en pendent de pujada i un camí que segueix un itinerari de natura pels escolars.
Si voleu saber més històries, us cal arribar fins a Àger i fer un tomb pel poble medieval i, sobretot, una visita a la seva Col·legiata. Envoltat per la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, el Montsec d'Ares i el Montsec de Rubies, la Serra de Montclús, és terra fronterera, una vall tancada que servia de protecció a àrabs i cristians. El punt culminant del poble, dominant cases i terres, hi senyoregen
les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger: el castell i la Col·legiata. La visita amb la guia, la Núria, és un goig. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle xi, vingut de les terres del Montsec de Tost a l'Alt Urgell, en plena reconquesta,
sobre les ruïnes d'un antic castell romà. El claustre de la
col·legiata, en la qual habitava una comunitat de canonges, és dels
segles XIV-XV. De l'època medieval al segle XIX: va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar. Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista. La Núria ens ensenya algunes restes que ha trobat passejant-se pel recinte i que donen fe de les matances i la quantitat d'homes que hi van morir. Us recomano la visita, ara que s'hi pot passejar amb tranquil·litat.
I de les històries del passat a les històries del futur. Una visita al Parc Astronòmic del Montsec on us podeu adonar de la cosa petita i insignificant que som. Ja només de mirar el cel cap a aquesta serralada que sembla una barrera natural i veure voleiar "els homes ocell", o sigui, els parapents que es llencen des de dalt de tot, us sentiu diminuts. No sé què pensaria l'Arnau Mir de Tost! Al Parc del Montsec, còmodament asseguts, 
podeu conèixer les darreres conquistes que s'han fet aquests últims dies al planeta Mart, veure estels que fa mil sis-cents anys o alguns milions que existien i dels que ara en rebem la llum; situar Sirius, Mart, la Polar, els Bessons o la
Cassiopea en un cel aclarit avui per la primera lluna plena de l'any, la de la primavera.
Moltes oportunitats per conèixer, per sentir, per recordar i per deixar-te la sensació que sempre s'aprenen coses noves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada