A l'ombra del lledoner
A l’ombra del lledoner
una fadrineta plora.
i llisca per la rossola,
l’esfilagarsen els brucs,
la tenebra se l'emporta.
La noia plora d'enyor:
el lledoner no fa ombra.
Fadrina, l’amor és lluny;
enllà, la carena fosca.
Du el cavall blanc de la brida.
L’arbre li dóna repòs,
l’oratge, manyac, arriba.
Al cel la llum de l’estel
és la rosada del dia.
Cavaller, l'amor és lluny;amb l'ombra i el cant fugia.
Fadrina, l’amor és lluny;
per l'ampla plana camina.
La nit sospira, la nit,
el bosc, la riera clara.
Les branques del lledonerfulla i ocell n'han fugit,
però hi crema l'estelada.
Les branques del lledoner
són fines i despullades.
Fadrina, l'amor és lluny;
demana'l a punta d’alba,
quan l’ombra del lledoner
s’allargui com un miracle.
Tomàs Garcés
Pels 10 anys que la noia plora d'enyor; perquè no oblidi mai el lledoner.14 de març (2011-2021).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada