dissabte, 13 de març de 2021

13 de març

    

 

   Com una teranyina fina

   feta d'amors i de dols

   per la immensa mar blava 

   sobrevolen i criden les aus:



 Tretze!

Són tretze cops de martell a la terra.

    Dona: lleva't, alça't, camina, surt!

    Esgarrifances, suors i gemecs,

sorolls que sonen com tretze martells. 


Tretze!

 Només tretze crits de ràbia a la terra.

La vida s'escola, els anys marceixen.

Els jorns somniats els venç del tot la son.

Enllà al cim, ressonen tretze crits.

 

Tretze!

 Són tretze plors ofegats a la terra.

La nau del temps fondeja sense vent

les ones bramulen com tretze plors. 

 

Tretze!

Són tretze sospirs; retorn a la terra.

Dalt del cel llueix una nova estrella

bressolant-nos les nits d’hivern i d'estiu;

llums que s'apaguen com tretze sospirs.


       Tretze!  

Són més de tretze cops que ens revolten 

tretze plors, tretze sospirs, tretze crits. 

Desigs de vida i cels infinits,

tretze delits d'esperances sens fi. 




Com una teranyina

feta de dols i d'amors,

per l'immens i fosc cel estelat

canten les aus i em besen el plor.

Núria Comas Fornaguera 13.03.2011/ 13.03.2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada