Com una teranyina fina
feta d'amors i de dols
per la immensa mar blava
sobrevolen i criden les aus:
Tretze!
Són
tretze 
cops
de martell
a la terra.
Dona: lleva't, alça't, camina, surt!
Esgarrifances, suors i gemecs,
sorolls que sonen com tretze martells.
Tretze!
Només tretze crits de ràbia a la terra.
La vida s'escola, els anys marceixen.
Els jorns somniats els venç del tot la son.
Enllà al cim, ressonen tretze crits.
Tretze!
Són tretze plors ofegats a la terra.
La nau del temps fondeja sense vent
les ones bramulen com tretze plors.
Tretze!
Són
tretze sospirs;
retorn
a la terra. 
Dalt del cel llueix una nova estrella
bressolant-nos les nits d’hivern i d'estiu;
llums que s'apaguen com tretze sospirs.
Tretze!
Són
més de tretze cops que ens revolten
tretze plors, tretze sospirs, tretze crits.
Desigs de vida i cels infinits,
tretze delits d'esperances sens fi.
Com una teranyina
feta de dols i d'amors,
per l'immens i fosc cel estelat
canten les aus i em besen el plor.
Núria Comas Fornaguera 13.03.2011/ 13.03.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada