Lilà
Quan jo era petit
vaig plantar un lilà
—per mi josepet—
a l’ombriu trosset
de sota el castell.
L’esqueix me’l van dar
les de cal Tinets
de la carretera,
on “xi-iit” xisclava
el pardal tordà.
I ha crescut, valent,
i floreix, floreix
cada mes d’abril
i escampa el perfum
que jo estimo més:
perfum d’infantesa,
flaire del bon temps.
—Lilàs, josepets,
que l’abril us porta
o l’abril porteu,
benvinguts sigueu!
Pro el tros han malmès,
i els lilàs, ai las!
i els lilàs, ai las!
Que, maldestra gent,
amb màquines grosses,
al tronat castell
ha ficat el nas.
(Celdoni Fonoll)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada