Per terres de l'Ebre

L'Ametlla de Mar (Baix Ebre) i la Serra de Cardó (Ribera d'Ebre) configuren un conjunt de mar i muntanya a la part més meridional de Catalunya. Una terra aspre, uns cingles per on sembla que no hi passen camins, un mar de platges llargues i camins de ronda que segueixen la sinuositat de la costa amb els seus petits barrancs no exempts d'encants. Una terra acollidora i uns cels amples. Un parell de dies ben aprofitats fent mar i muntanya.

Fins el Balneari de Cardó hi porta una carretera de revolts que surt de Rasquera. entre pins —pi blanc i pinassa— i vegetació típica mediterrània: alzinars, roure valencià, teixos i margalló. La major part de la serra s'estén entre Rasquera i Benifallet, davalla fins l'Ebre cap al sud i continua per la Serra de Boix cap al sud-est. Una vall abrupta, de roques calcàries amb corrents subterranis que originen fonts medicinals aprofitades, en altres èpoques, pel balneari situat al cingle del Salt del Frare. L’edifici original fou construït el 1606 pel carmelita tortosí fra Pau de Crist, qui hi establí una comunitat religiosa. El complex estava format pels edificis conventuals i un conjunt de 14 ermites. El convent fou suprimit amb les desamortitzacions eclesiàstiques del 1835 i convertit en balneari el 1866 aprofitant les aigües medicinals (bicarbonatades i arsenicals). Hospital de l’exèrcit republicà a la Batalla de l’Ebre, va tornar a balneari des del 1940 fins al 1967. Fins a finals del segle XX va funcionar com a planta embotelladora d’aigua mineral. 

Antigament, pels voltants del convent hi havia unes catorze ermites de les que se'n conserven tretze que  formen el conjunt ermitori i es poden recórrer a peu per camins i corriols senyalitzats:  l'ermita de Sant Josep, la de l'Àngel Custodi, la de Santa Teresa, la de Santa Anna o la de Sant Onofre, Santa Agnès, Sant Jeroni, Sant Joan Baptista, Sant Elies, la Nativitat de Nostra Senyora (avui ermita de la Trinitat), Sant Roc, la de Nostra Senyora del Carme o l'ermita de Sant Simeó l'Estilista o de la Columna que és la que hem visitat, ben a prop del convent.

Sant Simeó, encimbellada dalt d'una roca on sembla que no hi puguis pujar. Un corriol humit porta al darrere de la roca i unes escales de pedra et permeten arribar fins dalt. Enrunada en la seva major part, queda en peu el campanar i la paret que li fa de petita muralla. Un bon mirador sobre l'edifici del balneari amb les roques del costat verticals i de parets ben llises i dretes amb la vegetació penjada i els pins que en sobresurten buscant un tros de cel. L'eremita que la devia habitar estava sol i acompanyat a la vegada: pels ocells i pels monjos que, de tant en tant, li devien portar menjar. Altres ermites estan més disperses o solitàries, recés i refugi de pregària i penitència.

L'orografia del terreny és accidentada, però el paisatge corprèn i us fa sentir petits entre tanta magnificència.

No podeu deixar de fer, també, una caminada per un tros del camí de ronda que va de l'Ametlla de Mar cap a l'Ampolla seguint el GR92. Els camins de ronda s'han posat de moda aquests darrers anys. Molts d'ells recuperats pels ajuntaments, ofereixen la possibilitat d'anar d'un punt de costa a un altre sense gaires dificultats tot fent una passejada, a voltes empedrada, a voltes més salvatge. Per seguir aquest tram és aconsellable utilitzar dos cotxes: un a la sortida i l'altre a l'arribada de tal manera que no hàgim de descórrer el camí. També és aconsellable, en aquesta època, començar d'hora al matí, ja que la calor es deixa sentir ja a partir de les  11 h del matí, portar aigua i fruita sucosa i un barret al cap.

El camí és força planer, amb les seves pujades i baixades a peu de mar, resseguint els revolts de la costa de no gaire alçada. Però, no us refieu i mireu bé on poseu els peus i els pals: un mal gest pot esgarriar-vos la caminada i portar-vos per un mal pas!

A esquerra us queda el mar, les aigües que van a petar contra les roques erosionades per l'embat de les ones, alguna barca a l'horitzó, el color blau i transparent que deixa veure les roques de sota l'aigua, les platges d'algues i pedres i restes de petxines portades pel va-i-ve de les onades, els troncs retorçats dels pins que hi volen arribar. A la dreta , passareu alguna urbanització ben camuflada en el paisatge, camps d'oliveres i bancals de pedra seca que delimiten els  terrenys, les mates de garric o de llentiscle, romaní i estepa i algun garrofer amb les baines encara verdes. De tant en tant alguna cala amb banyistes i algun illot. La fresca de la marinada esmortirà un xic la calor, però no us traieu barret i aneu bevent aigua en abundància i feu alguna parada per admirar el paisatge, respirar l'aroma de salina i herbes i descansar en alguna bona ombra. Fins i tot a les que no tenim per costum anar gaire a mar, ens ha semblat una sortida ben plaent.

Per acabar, quan arribeu on heu deixat el cotxe, permeteu-vos el luxe de fer un petit bany per refrescar-vos i donar la benvinguda a l'estiu. Acosteu-vos a qualsevol restaurant a fer una menjada d'arròs negre o de fideuada o d'algun peix que us faci il·lusió. I si teniu la sort, com nosaltres, de tenir un amic amb una casa a prop, amb ampli terreny i amb un porxo per on hi corre l'aire i la brisa de mar, relaxeu-vos i feu una petita xerrada entre amics, compartint cava si podeu, i somniant en properes anades. Feu de l'amistat un tresor preuat!