L' Elsa

Avui ens hem acomiadat d'una companya i amiga de la UEC. Tants records amb la UEC de Barcelona! De mica en mica anem perdent la gent del nostre voltant, però de mica en mica també ens ajuden a viure.

Recordo les sortides amb la UEC en uns temps que tot era activitat. Les sortides a muntanya, les sortides de música amb l'Artemi i l'Elsa carretejant aquells amplificadors que transportaven amb aquella fe i aquella il·lusió i amb el suport del Gordillo que ens va ensenyar, a escoltar a aprendre i a estimar la música de Mahler en plena muntanya: a la Molina, a la Grevolosa, al Refugi de Rebost o a Lluçà i tants d'altres llocs. Fèiem una caminada, sempre maca i ben triada, i descansàvem en un prat, ajaçats a l'herba, en silenci, contemplant les flors i sentint el vent passar entre les branques dels arbres, tots amb una actitud reverencial.

I les sortides per conèixer flora amb en Batet. Si en vaig aprendre, llavors, de reconèixer flors i plantes! El llibre "Descoberta de la natura a través de les plantes medicinals", del Miquel Batet amb les il·lustracions de l'Elsa Ejarque, editat per l'Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, n'és un bon exemple.

I les anades a Bagà i a Rebost, a marcar camins amb els pots de pintura a la mà, sempre amb una actitud de servei als altres.

Els cantaires de la UEC; no he sentit mai més les cançons tan maques de l'Elisard Sala. Una bona colla que eren i una bona amistat entre tots. Caminant amb música sempre i fent concerts. L'harmònica d'en Rossend mentre feia el "solo" la Carme amb el "Germà ramat" i les veus de fons dels tenors i barítons acompanyant "L'escalador". Sempre una cançó a punt quan anàvem d'excursió o entràvem en una ermita.

I amb tot aquest conjunt de coses, l'amistat amb un grup petit de gent que ha anat perdurant a través dels anys, encara que molts hem deixat ja la UEC: la Carme, la Montserrat, el Josep i la Conxita, en Fredi i la Teresa, l'Artemi i l'Elsa i jo mateixa. Les sessions de música que fèiem cada mes a casa d'un de nosaltres de manera rotativa: es preparava la música d'algun compositor, en fèiem un dossier explicatiu, ens reuníem i, després d'eixamplar l'esperit, anàvem per la qüestió del sopar entre xerrades i bona companyia. De vegades anàvem fora, a muntanya, al Refugi de Rebost, sota els estels, a Timoneda, dins l'església perduda pel Solsonès, a Beseit a passar una mica de fred i escoltar la música abrigats amb mantes i sacs.

Ara ja en falten alguns de la colla. Ja no hi ha la Montserrat, ni en Fredi i avui hem acomiadat l'Elsa.

Una persona activa, amb ganes i curiositat per les coses, atenta a l'actualitat del moment, bona lectora i excel·lent dibuixant, amant de la música i la cultura, amb la il·lusió d'una Catalunya lliure i en pau, suport permanent de l'Artemi i de la seva família. Ens ha anat deixant a poc a poc, sense fer gaire soroll, estic segura que tenint un pensament pels familiars i pels coneguts, sense deixar d'estimar la muntanya i donant gràcies per la vida que se li ha ofert.

Elsa, sempre estaràs en els nostres cants, en les nostres petjades pels camins, en les lectures, en els racons que hem visitat i en les situacions que hem compartit.

Moltes gràcies pels bons moments, moltes gràcies per ser-hi i per continuar-hi sent.

Recordo que hi havia una cançó que t'agradava quan sortíem fora a muntanya i en el silenci de la nit miràvem el cel:  

No has comptat mai les estrelles

quan la nit estén el vel,

elles fan les nits més belles 

quan llueixen en el cel.

Déu els va donar la vida i l'esclat,

Déu és qui fixà el curs del seu pas.

Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.

 

No has comptat mai les roselles

quan les besa el ventijol,

lluminoses i vermelles,

sota el bes d'un raig de sol.

Déu les va donar l'escaient vestit

Déu les va pintar de vermell bonic.

Sap el nom de totes elles i no les oblida pas. 

No sabies que a la terra

tots els homes són germans

perquè dins les seves venes

corre la mateixa sang.

Déu els coneix tots i els estima tots,

Déu els guarda tots. Déu els nodreix tots.

Sap en nom de tots els homes i no els oblida pas.

Ens reveurem amb les estrelles.