Una ruta pel Baix Empordà

Una ruta senzilla, amable i agradable, que recorre els voltants de Púbol i que permet caminar tot xerrant amb la gent. No està exempta de racons per descobrir, d'història per conèixer i de plaers gastronòmics, a part d'alguna petita sorpresa en alguns de nosaltres, homes i dones d'una certa edat, amb moltes coses al cap i, veritablement despistats.

La ruta la iniciem al petit poble de Púbol, que depèn del municipi de La Pera; allà on Salvador Dalí va comprar un castell antic per a què hi visqués còmodament la Gala. Quan en Dalí el va comprar, el castell estava en estat decadent, amb sostres enfonsats, esquerdes a les parets i un jardí en estat semisalvatge. De fet, és una construcció gòtica-renaixentista que té el seu origen al segle XI. Forma un conjunt amb l'església dins un recinte que conserva encara un entorn emmurallat. El 1969 Dalí li va prometre a Gala que li compraria un castell:

 «Et regalo un castell gòtic Gala.
Accepto amb una condició, que
només vinguis a visitar-me al Castell amb
invitació. Accepto, ja que accepto en
principi tot a condició que hi hagi condicions.
És el principi mateix de l'amor cortès»

	Gala em va agafar la mà i de sobte em digué: «Gràcies, un cop més. Accepto el castell de Púbol, però amb una sola condició: que només vindràs a visitar-me al castell per invitació escrita». Aquesta condició afalagà sobretot els meus sentiments masoquistes i m'entusiasmà, Gala esdevenia el castell inexpugnable que no havia deixat mai de ser. La intimitat i, sobretot, les familiaritats fan minvar totes les passions. El rigor sentimental i les distàncies, com ho demostra el cerimonial neuròtic de l'amor cortès, augmenten la passi"
— Salvador Dalí

Iniciem la ruta i ens dirigim cal al petit poble de La Pera on cal recórrer els seus carrerons i fotografiar-se sota l'alçada del seu campanar en una situació de perill i risc pel fotògraf que, agenollat a terra, aconsegueix agafar tota la torre i tot el grup de caminants que ens hem aplegat avui després de les vacances d'estiu.

Un petit poble que té personatges il·lustres i llocs destacables, com Joan Llenas i Colom, impulsor de la restauració de l'església de Sant Andreu de Pedrinyà que passarem després i Can Savalls.

La masia de Can Savalls, als afores del poble, fou el lloc on va néixer Joan Savalls Badeia, coronel carlí que morí en una emboscada als braços del seu fill també nascut, com tota la família, en aquesta casa que no podem visitar per dins i ja sap greu! El personatge més famós de la família fou el General Francesc Savalls i Massot, capitost carlí que signà la capitulació i rendiment dels carlins en la tercera i última guerra que va intentar defensar els Furs i lleis catalanes. Francesc Savalls que s'hagué d'exiliar com tots els carlins de l'època, cap a terres occitanes, regentà un celler de vins i està enterrat al cementiri de la Caucade de Niça. Baró de Vidrà i Marquès d'Alpens tal com ens recorda el monòlit d'Alpens i la tomba del mateix general. Un home que no obeïa lleis, sinó que les feia, un pèl arrauxat per la tramuntana empordanesa, parent llunyà d'aquesta noia mig carlina que escriu aquest bloc.

De fet, ell era el cinquè de set o vuit germans. Un cabaler. La noia que escriu és descendent de la pubilla, la Caterina Savalls i Massot, que, als temps que corrien (i potser en alguns llocs encara corren), pel fet de ser dona, no es troba cap referència de la seva vida a no ser una petita fotografia en color (estrany per ser a finals del segle XIX) que conserva la besneta del seu net.

Hem continuat l'itinerari cap a Riuràs, un poblet, com el seu nom indicar, rialler i agradable on destaquen els seus carrerons empedrats i les voltes de les seves magnífiques masies. Hem ben aprofitat les figueres dels marges collint figues ben bones, com uns nens (i nenes!) golafres.

Hem seguit per un corriol emboscat entre fullam sec i mates de punxadisses cap a l'església romànica de Sant Andreu de Pedrinyà, envoltada també de masies típiques catalanes. Un lloc tranquil que convida al repòs i a perdre claus. Totalment desconegut per a molts de nosaltres ens ha sorprès la seva conservació impulsada pel Joan Llenas. Un campanar cobert d'heura que li dona un encant especial i un absis digne de destacar.

I des d'aquí hem iniciat el camí de retorn cap a Púbol per acabar la jornada amb una visita al castell de la Gala i un dinar al porxo del restaurant Can Bosch.

Alguns de nosaltres encara hem allargat la jornada ara fent una volta en cotxe per trobar les claus oblidades, caigudes, perdudes... Algú ha tingut més sort que alguna altra, sortosament, valgui la redundància. I la que no ha pogut baixar "pel seu propi peu" ho ha pogut fer gràcies a la companyonia dels que l'han ajudat a buscar i l'han portat a casa, que demà serà un altre dia per anar a recollir el cotxe amb la còpia de claus. Ara que ha passat una jornada del fet, dono les gràcies públicament: ja tinc el cotxe i les claus!