Montserrat a vol d'ocell

Una oportunitat única de sobrevolar amb avioneta per sobre de Montserrat en un dia de sol de novembre tot i que amb una mica de calitja. L'oportunitat gràcies al centre Arqueonet on faig un curs formatiu sobre "Montserrat, mil anys d'història", en ocasió de la celebració del mil·lenari aquest 2025 que començarem aviat

El vol ha estat molt tranquil, conduït pel Joan, que es veu que gaudeix pilotant avions i avionetes. M'ha recordat en Francesc,  company de feina durant molts anys i que tenia una dèria pels avions. No en va poder gaudir a temps: volia volar , va esperar massa, la lluna se'l va emportar massa d'hora. Ens haguéssim pogut retrobar tranquil·lament mirant el cel, amunt, molt amunt, tot veient passar els avions i explicar-nos els records, les vivències, les anècdotes, els pesars i les bromes d'una vida de treball compartit,  reviure les il·lusions que han marcat la nostra tasca en la creença que un món millor passava per l'educació dels nostres infants i joves. Tenia les ànsies de viure, de provar sempre coses noves: de la música, de volar, de la fotografia, dels avenços en la tècnica, de la informàtica: just com un nen amb sabates noves. 

Després d'esperar una bona estona el permís per avançar, tot fent cua darrere tres avionetes, i de rebre el permís per enlairar-nos, hem posat la marxa cap a Montserrat.

L'experiència ha sigut molt agradable. La muntanya, entre boirina baixa, s'anava acostant lentament. Als nostre peus, un entramat de carreteres, un bé de Déu de polígons; un mapa de pisos i construccions d'uns pobles que es toquen entre ells i deixen poc espai al verd, als camps i als boscos. Uns boscos com exemple del que foren, uns camps rectilinis i cuidats, uns carrers rectes de cases iguals. I al mig d'aquesta petita plana s'alça Montserrat, aquesta muntanya d'orografia curiosa que es veu des de pràcticament arreu. Sant Llorenç del Munt i la Mola al davant, el Montseny una mica més enrere. Fins i tot he pogut distingir la serra del Cul de la Portadora, de camí cap a la muntanya serrada.

L'avioneta ha donat tota la volta a la muntanya. El monestir ben visible, amb gent passejant-s'hi en aquest dia lluminós. I les agulles per damunt. L'agulla de la Foradada, l'agulla dels Tres, la Figuereta, el Setrill, l'Ou de Colom, la Bandereta, la Bola de la Partió, la Boteruda, la Palangana, la Pelada, la Miranda dels Ossos. La regió de Sant Jeroni amb les seves antenes on destaca el Moro. La regió dels Frares Encantats, tots en filera com si sortissin a les 12h en punt cap a la Conventual, un darrere l'altre, amb la Mamelluda al davant. La regió de les Magdalenes o de Tebes amb el Trencabarrals i la Gorra Frígia i la regió de Tebaida amb el Cavall Bernat alçant-se solitari, paradís d'escaladors.

No creieu, no me les sé pas totes; he fet una mica de trampa en escriure, que la Viquipèdia sap moltes coses!

El monestir es divisa molt bé. Les ermites ja són més complicades de visualitzar, però estan allà, senzilles i petites, entre el rocam, qui sap si esperant-me per d'aquí uns dies, quan les trepitgi, algunes de elles, no pas totes, per Nadal.

El Joan s'ha atrevit a inclinar-nos l'avioneta, no molt, no, però el suficient per veure el món al revés. Ha quedat sorprès de confirmar que portava "tres senyores" acostumades a tot!

De tornada cap a l'aeroport de Sabadell, el mar llueix el seu to de plata i el que ara en anglès se'n diu "skylight", o sigui, en el parlar de casa nostre "La línia de costa", destaca entre la bruma i els hotels de Barcelona o les xemeneies de Sant Adrià alcen la seva silueta a contrallum.

L'aterratge ha estat suau davant la benzinera dels avions, que necessitàvem ja omplir i hem retornat al lloc de sortida tot passejant-nos per les pistes amb l'avioneta.

Avui hem volat com els ocells amb ales mecàniques de llautó, però ha estat una sensació diferent de quan agafes els grans avions per anar a l'altra punta de món. L'avioneta és més propera, les vistes més concretes. I en Joan ens ha fet sentir molt segures dins d'aquest trastet. Una manera diferent de veure i viure la muntanya. Ho podem repetir!