dijous, 6 de febrer de 2020

La nit de sant joan 25 11 2019 - complet

Un goig haver participat en aquest projecte amb el Teatre Social Grup ATRA, una associació de Gràcia que treballa per a la inclusió de la gent amb trastorn mental.
Vam gaudir-ne molt del concert i de la convivència amb tota aquesta gent. I no oblidem la valuosa participació de l'Oriol Genís i la seva filla Júlia Genís, actor i actriu, amb la seva col·laboració desinteressada. La dedicació de tots i totes les cantaires i la paciència i direcció inestimable del director musical.
Tots hi vam posar les nostres il·lusions i el nostre esforç; els del Cor Canta i participants individuals i el grup teatral de Gràcia. 
Ens agradaria fer més col·laboracions com aquestes i llanço la idea, ara que sembla que la propera marató de TV3 es dedicarà als trastorns mentals, per dir-los que aquí ens tenen, disposats a repetir-ho!
Jo he treballat molts anys amb infants i joves amb trastorn mental, a nivell professional com a psicopedagoga de l'EAP i sé del dolor de les famílies a l'inici dels diagnòstics i a l'inici de l'escolaritat, quan sembla que tot el món se't vingui a sobre, quan van a una corrua de metges , de psicòlegs i de psiquiatres, quan els criden des de l'escola per dir-los que els seu fill o filla no "és com els altres". Les esperes de comprensió per part dels altres companys d'aula, dels mestres i professors, dels "eaperos" i de tota la comunitat educativa. L'esperança posada en els recursos que es volen i han de venir, la lluita de tots per aconseguir-los i la sensació que tots ens quedem amb les mans buides i cal recomençar cada curs: una veritable cursa d'obstacles. Quan ha de passar de la llar d'infants al parvulari de l'escola ordinària, els passos de cicle inicial de primària fins a cicle superior, les USEE i les auxiliars per atendre'ls millor; el pas a secundària on s'obre un mon nou i menys preparat que a primària; la convivència amb els iguals a l'escola o a l'institut, etern incomprès, l'infant que no es convida a les festes d'aniversari o que se'l troba sol en un racó de pati; el paternalisme d'alguns, l'exigència d'altres. Un currículum, la major part de vegades que no té en compte diferències ni individualitats i l'entrada, moltes vegades plantejada com a mal menor, a l'escola especial on, si més no, podran trobar comprensió, abnegació i companyia dels altres que son com tu.
Moltes vegades, des dels serveis, ens hem sentit impotents per donar a aquests infants el que es mereixen: un lloc a la societat i una vida viscuda plenament i en felicitat, amb els mateixos drets que tots i totes, i amb els mateixos deures, que això també et fa sentir part d'una societat.
Dono les gràcies per possibilitar-me la participació en aquest projecte. Aquells infants, ja grans, han sabut tirar endavant; ells han fet d'aquesta experiència puntual, una visió més àmplia del que vaig començar com a estudiant de pedagogia terapèutica, vaig seguir amb les reeducacions i tractaments i vaig intentar desenvolupar com a assessora d'un EAP, orientant a mestres i professionals, acollint a les famílies i demanant criteris i decisió inclusiva als professionals del  Departament d'Ensenyament. El que em van ensenyar en aquest projecte és que, malgrat les dificultats, els problemes, les renúncies d'alguns, les il·lusions d'altres i l'esforç de tots, la meva vida professional i laboral ha valgut la pena.
I ara que ja estic jubilada puc cantar amb ells i puc seguir col·laborant pel futur i l'èxit d'una societat que voldríem més justa amb els seus conciutadans i conciutadanes. Moltes gràcies a tots els que ho han fet possible!

2 comentaris:

  1. Núria.

    Moltes, moltes gràcies per aquestes paraules, per la teva implicació en el projecte i la feina que fas. És un honor per nosaltres tenir-te i tenir-vos tan a prop.

    Caminem junts.

    Petons

    òscar

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Òscar! Esperem anar-nos retrobant amb aquests artistes que teniu.

      Suprimeix