Hola de nou

Ja tornem a ser-hi. La rutina ha tornat amb l'inici de setembre i com cada curs ens mirem les festes i els caps de setmana que vindran amb enyor de futur. Aviat recordarem amb nostàlgia les "vacances" com un parèntesi de la vida quotidiana, tot i que hauria de formar part, també, de la nostra quotidianitat. Ara repensem no només la feina si no també allò que podem fer quan en sortim per que ens ompli una altra rutina disfressant-la de lleure i de motivacions "extres"; és l'hora dels propòsits de gimnàs, d'idiomes, o més ben dit, no sé perquè, de repassar l'anglès com si les vacances ens haguessin fet adonar de la nostra poca habilitat quan es necessita sortir a fora. També mirem cursos i cursets presencials i telemàtics per anar omplint el temps que ens queda al plegar i abans de sopar: tot plegat, potser, intentar omplir la buidor d'unes hores que res ens apressa, sense donar descans, com si darrera d'una cosa n'hi hagués d'anar una altra forçosament. Hauríem d'aprendre a donar temps al temps, n'hauriem de saber perdre una mica de temps i vagarejar, i passejar, i fruir del dia que ja s'escurça i de les hores lànguides d'abans d'anar a dormir.

Aquests dies, torna a parlar-se d'educació i ensenyament. Sembla que és un tema que ens interessa especialment als acabaments de curs i als començaments; la resta de l'any no és un tema de massa debat a no ser que hi hagi alguna vaga anunciada. I es parla d'horaris, de calendaris, però no s'entra en cap tema pedagògic ni en cap debat que pugui compartir tota la societat. De tant en tant, això si, surt altra vegada la situació del català a l'escola i hi esmercem notícies, desencants, debats a la radio i a la tele, per intentar comprendre com tres famílies poden amb tot un país.

Doncs, continuarem anotant impressions en aquest sac i esperant compartir opinions.

Que tingueu un bon curs i seguiu amb la il·lusió de la feina ben feta; la il·lusió que ens ha de portar a un altra demà on no calgui ja parlar de les hores ni dels recursos, un demà on puguem ser amos i mestresses de casa nostra.

Endavant!