Josep Clarà, escultor

La setmana passada vaig visitar l'exposició sobre Josep Clarà al Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona (MEAN).

L'exposició es va clausurar el 19 d'aquest mes, però hi ha previst de portar-la a Olot, al Museu de la Garrotxa, el 2017.

"Al taller de Josep Clarà: guixos d'un escultor irrepetible", ha permès ensenyar l'obra pública i l'obra amagada d'aquest escultor olotí noucentista, els seus guixos i maquetes per a les escultures. La veritat és que ha estat molt interessant veure el procés creador d'un escultor, conèixer la seva trajectòria i les seves obres i adonar-se'n, un cop més, del desconeixement que en tenim dels nostres artistes tant en el terreny plàstic com de les lletres i la música o el teatre tal com he esmentat en una altra entrada del bloc a rel de l'homenatge a Verdaguer de fa uns dies.

Som un país ben curiós. Per què, si que és veritat que la història l'han fet "els vencedors" i que, a partir del 36, ens han amagat la nostra cultura i tantes altres coses, la llengua, l'educació,... però... portem ja uns anys de recuperació de tot plegat, i, malgrat les dificultats que encara tenim amb els nostres veïns de l'Estat, també depèn de nosaltres l'interès en saber, cercar i aprendre. No hi havia gaire gent, encara que era dia laborable, ni érem gaires la colla que hi vam anar.

Josep Clarà i Ayats (1878-1958) es mereixia aquesta visita. A la seva mort deixà tot el seu llegat a la ciutat de Barcelona, a la seva casa de les Tres Torres, prop de 800 escultures i uns 10.000 dibuixos. El 1969 s'hi inaugurà el Museu Clarà que fou tancat el 1995 per l'Ajuntament de Barcelona adduint que hi anava poca gent i totes les obres van passar a un magatzem del Museu d'Art de Catalunya on hi deuen estar encara acumulades. Algunes de les obres de jardins i places es van retirar per a restauració i encara no han tornat. No ens resta res més per dir. Només desitjar que en aquest país que volem per a tothom també hi tingui cabuda la cultura en totes les seves expressions.