Matagalls

He pujat al Matagalls! Muntanya emblemàtica per a tot excursionista. N'hi ha d'altres de muntanyes estimades que molts hem seguit o desitjat, des de Montserrat fins al cercle de Núria, amb el Puigmal, el Taga al Ripollès, el Puigsecalm més avall, el Cadí i el Pedraforca, sentinelles del Pirineu i el Bassagoda a les comarques gironines, i el Canigó al nord i més senzill però també important, el Tagamanent i el Turó de l'Home en aquest Montseny; la Mola al Vallès i a les comarques del Sud el Montsant i els Ports i la Serra de Pàndols. Fins i tot, La Conreria, aprop de casa! I segur que me'n deixo moltes! 

Ha fet un dia variable. Començant amb sol i calor, però poc a poc el cel s'ha anat cobrint amb la boira que pujava de la banda d'Osona i ha deixat un aire fresc i uns núvols negres que no han arribat a descarregar. La vista, per tant, ha estat una mica escamotejada, però la satisfacció d'haver-hi arribat ha estat per sobre de tot. La primavera en el seu esclat! La muntanya sencera coberta de la ginesta de muntanya i de les flors boscanes: violetes, orquídies, miosotis, botons d'or, la farigola en el seu màxim esplendor i d'altres de les que caldrà buscar-ne el nom... donaven al paisatge una llum i un color realment magnífics; una alegria per a la vista i els sentits. Una catifa de tots colors amb el groc predominant.

Dia laborable per a molts, ha estat poca la gent que es troba pel camí. Les cabres i les vaques no hi han faltat per donar una nota de companyia. Un matí agradable. He pensat tota l'estona: quina sort que tens Núria! Poder-ho veure, poder-hi pujar, i poder-ne gaudir i poder-ho viure! Ets una privilegiada! Espero poder-ne fer moltes encara!

Després, de retorn a Collformic un cafè i una passejada per la fageda del darrera cap a la font ombrejada i trepitjant un terra encara ple de fulles seques. El verd tot just estrenat dels arbres i els ocells per entre les branques i tranquil·litat, molta tranquil·litat!

I ara que estem a punt de celebrar l'homenatge a Verdaguer en la seva tomba el diumenge 12 de juny a Montjuïc, podem recordar el poema que escriví dedicat a la         
                                      

Creu del Matagalls (fragment)

Catalans tots, de genollons en terra. 

Mireu allí lo signe de la Creu,
com de la Pàtria en la més alta serra eixampla avui los braços, per acostar-la amb tots sos fills a Déu.

Del castell de Don Jaume en l'alta torre s'ha enarborat avui aqueix penó; de son vaixell que cap maror ensorra;
al cim de l'arbre mestre brilla la Creu de nostra Redempció.   

Mira-la tu, Mallorca: és la bandera

que de l'urpa et tragué del sarraí.

 Mira-la tu, València: és la senyera

amb què lo gran En Jaume se féu senyor de tan reial jardí.

Mira-la tu, ma dolça Catalunya; altre Jaume Major te la portà; és l'estendard que mai de tu s'allunya, puix per son pal corria la sang de Jesucrist que et batejà